Llaços constitucionals

M’ha cridat l’atenció una diferència molt significativa sobre com el PP i Ciutadans van afrontar la mobilització al carrer durant la tardor passada i com han afrontat ara la presència dels llaços grocs. Ara farà un any, PP i Ciutadans s’escudaven en els tribunals i la policia per tenir la situació controlada. Aquest estiu han passat de Llarenes i piolins i han optat per demanar als seus simpatitzants que actuïn individualment, a mode d’escamot, per retirar els símbols que, no està de més recordar-ho un cop més, no són independentistes sinó que demanen la llibertat per a nou presos polítics. Sense dir-ho explícitament, el PP i Ciutadans han muntat una mena d’“els carrers seran sempre nostres” però a la inversa. En aquest cas, però, és una neutralitat mal entesa. Que l’espai públic és de tothom vol dir que tothom té dret a expressar la seva opinió, no pas que per preservar-ne la neutralitat millor que ningú no digui res. No ho dic jo, ho diu la Constitució que ens vam donar entre tots (entre tots els majors de 58 anys) en els seus articles 20, 21 i 22. És a dir, si algú està en contra dels llaços grocs, el més constitucional (constitució espanyola) és que s’expressi aquesta oposició, no pas que s’arrenqui una de les opinions. També el TC s’ha referit en la mateixa línia sobre l’ús de l’espai públic. La Constitució, per tant, ve a dir que les persones contràries als llaços grocs tenen tot el dret del món (vaja, tot el dret d’Espanya) a posar també al carrer una simbologia que expressi just el contrari; jo que sé, un llaç gris, per exemple. Però no a retirar els grocs, perquè aleshores es vulneraria el dret a la llibertat d’expressió dels que sí hi estan a favor. Si el TC mantingués el criteri i la neutralitat, segurament donaria la raó als que volen posar llaços grocs arreu. I més d’un se sobtaria que fossin els sobiranistes els que ara s’emparessin en la Constitució per fer valdre els seus drets. Però encara sobta més que dos partits que es diuen constitucionalistes no hagin tingut en compte el que diu la seva Constitució sobre la llibertat d’expressió.