El dimarts

Gràcies a l’escriptor Joan-Lluís Lluís, que me’n va informar i m’hi va portar, dimarts passat vaig poder assistir al sopar a l’aire lliure que té lloc cada setmana davant del CP Puig de les Basses, el domicili actual de Dolors Bassa, l’exsindicalista i exconsellera d’Afers Socials, a la qual fa poc l’estat dintre l’Estat espanyol va concedir dues hores de permís per visitar la seva mare, vigilada a cada moment com si fos una criminal perillosa (una mostra més de la predisposició esbiaixada dels jutges i policies de la monarquia del costat). Hi havia adults d’estètica punk, adolescents, gent de la meva edat, gent gran i famílies nombroses. Abans de l’àpat es cantava Els segadors, es llançaven crits de llibertat i tot seguit la gent es posava a sopar, amb taules, cadires, plats, coberts, refrescos, vi i sobretaula, exactament com si tots estiguessin a casa seva i no pas davant d’una presó. En Joan-Lluís i jo ens vam limitar a endrapar una mica d’arròs fred asseguts a un talús que ens va proporcionar una vista completa de tot aquest espectacle extraordinari, únic a tot Europa. Era com si la gent, davant d’una anomalia tan grossa com l’empresonament d’uns polítics i líders cívics, hagués decidit muntar un acte també anòmal a tall de resposta; això sí, portat a terme d’una manera del tot pacífica (i neta: ningú no va deixar ni un bocí de brossa). En fi, una protesta simbòlica vestida de groc i impossible d’arrencar, ni que ho intentessin tots els Ciutadans del món.