Entre l'excepcionalitat i la previsió

Quan vaig veure com nevava dilluns vaig anar directament a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat. L'experiència de la ventada, més de dues hores entre el Vallès Occidental a Barcelona per acabar amb un pelegrinatge en taxi després que un tren es quedés aturat definitivament a Sabadell, va fer que aquest cop sí que hi fos a temps. Vaig tenir sort, vaig arribar en transport públic a la capital catalana. Ha estat una situació excepcional, d'acord, però ha passat el que és previsible: un col·lapse i un caos monumental, al país en general. Cauen quatre volves i us col·lapseu, escrivia un col·lega des d'una capital europea acostumada a la pluja i a la neu i acostumada també que, malgrat les inclemències meteorològiques, els transports i els serveis funcionin. Aquí no estem preparats. I no és perquè les previsions no estiguessin prou clares dies abans. Un cop amb la tempesta en marxa, correm-hi tots. A habilitar espais per dormir, a fer que el metro funcioni tota la nit, a facilitar habitacions a preus reduïts… S'hauria pogut estalviar una petita part del caos que dimarts va deixar uns 140.000 escolars sense classes? Que va fer que milers de cotxes i camions quedessin atrapats durant hores a les vies del país?

Des del govern català només s'admet un error de comunicació i manca d'informació i es demana disculpes als ciutadans, en especial als que no van poder dormir a casa seva. És cert que un executiu no pot supervisar-ho absolutament tot i que, davant situacions excepcionals com la de dilluns, també hi ha una responsabilitat individual. Però vista la resposta ciutadana és evident que el missatge de l'administració sobre el temporal que venia no va ser prou contundent i no es va entendre. La prova és que el país va mantenir la rutina habitual, aquells que havien d'agafar el cotxe ho van fer, la gent va anar a treballar normalment per agafar després el transport públic... Fins a la tarda no es va veure claríssim que allò no acabaria bé. I aquí també caldrà uns dies per analitzar si la resposta donada pel govern català ha estat l'adequada. Si calia esperar que els primers flocs caiguessin per començar a actuar. Capítol a banda és el de la xarxa elèctrica. A hores d'ara encara queden milers de persones –bàsicament a Girona– sense llum per la nefasta gestió de les infraestructures que fa Fecsa-Endesa. I, lamentablement, això també entra dins el que és previsible.