On sopem avui?

Avui, com cada dimarts, anem a sopar a la presó de Figueres. Com cada setmana, deixem el cotxe als peus del turó, entre altres centenars, i agafem el camí de pujada, amb els llaços grocs i el cor esperançat que aviat no calguin més sopars darrere les reixes i els murs de la presó. Un altre cop ens reunim en sopar de família democràtica i, entre xiulades, cançons i cassolades, acompanyem la Dolors, la Carme, els Jordis... i a tots els que han estat privats de llibertat tan sols perquè pensen diferent i ho expressen en veu alta. Com tots nosaltres. Una vegada més, apropem el nostre cor, ple d’esperança, als membres de la nostra família que avui no poden sopar aquí fora amb nosaltres, perquè sentin el nostre suport, com el sentim nosaltres. Amb el convenciment que en la propera sobretaula tots puguem sopar junts. Perquè estem convençuts que la veritat i la Llum, sempre, tard o d’hora, s’imposa per sobre d’aquestes presons de reixes, de cors i ments tancades a la més absoluta llibertat que tots tenim el dret de pensar diferent.