Diferències retòriques

Si la conferència del president de la Generalitat Quim Torra ha servit per a alguna cosa, ha estat per certificar que les diverses organitzacions de l’independentisme ara mateix no estan tan lluny en els seus raonaments i accions com ho han estat en les seves gesticulacions i retòriques. Al cap i a la fi, la discòrdia s’acaba centrant en aspectes secundaris que ben poc tenen a veure amb la consecució d’uns objectius, com ara el fet de quantes llistes han de concórrer a les urnes o altres assumptes de caire electoral. Per bé que el Molt Honorable hagi deixat dit en unes quantes entrevistes que hi ha “diverses velocitats” que s’han de compassar, quan se surt de la teoria i es passa a la pràctica es veu que això no és ben bé així. Participar en les eleccions imposades del 21 de desembre passat va servir per mantenir un capital, per evitar deixar un buit que fos omplert segons l’aforisme fusterià: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.” Ara bé, d’aquella victòria electoral se’n va sortir encara amb l’atordiment de la repressió i sense haver tingut temps per a la reflexió sobre els propis errors, que no són pocs. El que va passar al Teatre Nacional va ser més un diagnòstic encara borrós que no pas un remei, però pot ser una bona manera de posar fil a l’agulla després d’aquest període d’estancament i, alhora, pot permetre un parèntesi per guanyar temps per recompondre’s i reorganitzar-se. S’hi va esbossar, en primer lloc, que cal trobar la manera de tornar a engrescar, tal com ho fèiem quan imaginàvem un país millor. En segon lloc, s’hi va dir que s’ha de procurar que l’esperit del tres d’octubre, el del dia que es va bloquejar el país amb indignació i esperança, sigui el que prevalgui perquè és el que potencialment pot agrupar una gran part de la societat catalana. Tercer, es va fer explícit que cal anar a pescar als territoris de frontera. Aquest consens pot ser un bon punt de partida per tornar a caminar.