El tou de la cama

Anys enrere totes les noies i dones portaven sempre faldilles. El pantaló era una peça impensable per a una persona del sexe femení. A una senyora molt devota i de força edat que volia ingressar a l’Opus Dei –i portava pantaló per la seva feina de cuidar criatures– li demanaren que canviés per faldilles, fet que va provocar que els engegués a dida. També recordo la primera entrada d’una noia amb pantaló a l’oficina del Banc Central de Girona, que va concitar les mirades i els retrets, autèntics o falsos, de la plantilla, que tots eren homes, bo i assenyalant que llavors els pantalons que començaven a portar les dones eren llargs, molt masculins, sense marcar les formes. A la Catedral de Girona el recordat i benemèrit Jordi Gibert controlava a la porta el grau de desvergonyiment que exhibien les turistes, i si convenia, els barrava el pas. Ell em deia que els capellans el pagaven generosament “amb indulgències”. Per altra part, qui volia visualitzar els contorns femenins més amunt del genoll, havia d’esperar a les Fires, quan venien cupletistes a la Devesa, o anar a El Molino, a Barcelona.

Un de la colla juvenil solia dir que “el més maco de les noies és el tou de la cama”, i es referia a l’espai que anava des de sota del genoll fins al peu, única visió possible de l’anatomia femenina, interrompuda de cop per les faldilles. Es referia al panxell –la pantorrilla, que en diuen els castellans– per la seva forma molsuda, que permetia endevinar com seria la resta, posant-hi imaginació. Una frase recurrent era “cama prima, cama trempadora”. Coses de joventut.

Contrasta amb el temps actual, quan s’ha donat per fet que tothom va com vol. Ara que l’estiu declina, reconeixerem que ha estat pròdig en l’exhibició de les extremitats femenines, sobretot entre les adolescents i les noies joves. Allò que es diu “un bé de Déu”. El pas del temps i la llibertat individual han portat aquests canvis. El tou de la cama s’ha traslladat més amunt, amb acceptació del personal masculí, que es fa el desentès. S’ha afegit al panxell de la cama el de la cuixa, ras i curt. L’any anterior la moda va ser que el folre de les butxaques eixís per dessota dels pantalons. Qüestió superada, venturosament.

Pompeu Fabra, en el Diccionari general de la llengua catalana (1932) assenyala exemples de la paraula cama: “Tenir les cames primes, llargues, ben fetes”, “cames dretes, tortes, garrelles”, “ésser prim, llarg, ben fet de cames”, “tenir bona cama”, “ensenyar la cama fins al genoll”, “va caure cames enlaire”, “cama aquí, cama allà de la paret”... Però també en dona altres sentits: “Cames ajudeu-me”, “tenir una cama al fossar”, “surt a estirar les cames”, “segament de cames”, “ser caminador”, “tenir cama”.

Amb els primers freds, el panorama canviarà, ben segur.