Domènech com a símptoma

La marxa de la primera línia política de Xavier Domènech, faríem bé de prendre-la com un símptoma. Segur que hi han tingut a veure l’assumpció forçada de massa càrrecs orgànics, les lluites polítiques internes i el cicle polític més desgastador de les darreres dècades al país. Però no podem oblidar el factor personal. El tarannà reflexiu, raonable, no expeditiu de Domènech potser comença a fer difícilment suportable la política actual, dirigida per la propaganda i el rèdit electoral. Domènech pren una decisió personal perquè s’ha sentit desbordat. En la política hi ha gent raonable però, cada cop, més actituds tramposes, poc equànimes o directament incendiàries, que només volen resultats, encara que sigui a terra cremada.