Al Fossar de les Moreres

Res més espectacular, entorn de l’Onze de Setembre, que sentir aquella colla de ciutadans de Catalunya dir que se saben foragitats de la Diada. No tan sols de la Diada, sinó, i molt especialment, de la manifestació. Aquesta manifestació, ara nombrosa, segueix la tradició d’aquella altra, humil i senzilla, que totes les tardes d’aquesta jornada feien els independentistes de Catalunya.

D’anys ençà, d’amagatotis durant el franquisme i a cara oberta des de la transició, els sobiranistes estenien paradetes a la Rambla o a Urquinaona per a dirigir-se, a poc a poc, cap al Fossar de les Moreres, allà on “no s’hi enterra cap traïdor”, com Serafí Pitarra recull en un dels seus poemes. Any rere any, sempre, el que en diríem vulgarment quatre gats, amb la senyera descolorida a la mà, honoraven aquell lloc, com a símbol de la gent que van morir sota la pólvora que el rei Borbó, Felip V, va manar llançar, furiosament, sobre la ciutat de Barcelona, que simbolitzava el final de la guerra entre els Borbons i els monarques de la casa d’Àustria. Molts dels soldats van caure sota les bombes d’aquelles tropes del Borbó. Soldats sense nom, nois d’arreu del Principat i de ves a saber d’on.

El monarca sí que lluïa nom. Dinastia. Mirava de lluny l’embranzida dels homes, també sense nom, que arribaven amb canons i fusells contra els que es mantenien armats a la defensa de la terra, de la terra del rei, que mentrestant movia les cames reials mentre esperava que el seu exèrcit triomfés. Els que del bàndol dels austriacistes, els catalans, queien a pilons, amb el cos estrafet i el rostre esborrat, eren enterrats en un forat on l’enterramorts els apilonava. Allà, al fossar que era envoltat de moreres, encara amb fulles, aquell setembre del 1714, s’hi van posar amuntegats molts nois barcelonins, i molts dels pobles dels entorns de la ciutat.

El monarca, mentrestant, va plantar enmig del territori conquerit la seva llança i esborrà l’antiga llei i l’antiga terra. Qui eren, els nois morts, tenien nom, d’on venien? Alguns d’ells són al Fossar de les Moreres. I tant com hi són convidats els genocides a fer una reverència davant aquells rostres desconeguts!