El portaveu de la farsa

Després d'haver llegit l'article de la periodista Tura Soler. Després d'haver escoltat tot tipus de comentaris més o menys mal intencionats. Després d'haver respost en mitjans de comunicació la pregunta què hi feia un delinqüent habitual a la reunió que el passat 1 de març va tenir lloc a l'ajuntament?, em veig en l'obligació de fer els següents aclariments.

A la reunió que es va celebrar el passat 1 de març a l'ajuntament de Salt hi havia representants d'almenys quatre entitats saltenques d'origen magrebí legalment constituïdes: Al Hilal, Almohajiren Almagareba, Codenaf i Magrebins per la Pau. També hi assistí el Sr. Mohamed Chaib, diputat al Parlament de Catalunya pel PSC, i un mínim de sis joves saltencs i saltenques d'origen magrebí. Alguns d'ells, que el dijous anterior s'havien manifestat davant l'ajuntament i no se sentien representats per cap de les entitats abans citades, però que tenien ganes ells mateixos de constituir-se com a entitat. Finalment també hi havia presents Policia Municipal i Mossos d'Esquadra, a part de jo mateixa.

La reunió tenia per finalitat escoltar els nois i noies d'origen magrebí que viuen i són de Salt. Volíem saber què sentien i com havien viscut els fets traumàtics dels darrers dies, i poder-los explicar de primera mà, a través de la policia local, algunes de les seves inquietuds, com és el cas de les identificacions policials, el perquè es fan i com es fan, ja que havia arribat per diversos canals que el col·lectiu d'origen magrebí se sentia criminalitzat per aquesta pràctica i pels fets que havien succeït la setmana anterior.

Després de gairebé dues hores de conversa, puc afirmar que vam esvair molts dubtes, vam crear ponts de diàleg. Vam certament trobar la pau, que tant necessitàvem. Aquest era el principal objectiu i el vàrem aconseguir.

La nota malsonant, però, va arribar per un sol individu. Un individu que no pot diluir la fita aconseguida.

Sabia que, en aquesta reunió, almenys un dels representants dels joves que actualment encara no estan legalment constituïts com a entitat, no era precisament un ciutadà modèlic. De totes maneres, no tenia coneixement del seu historial delictiu. A mitja reunió, em varen passar una nota amb el següent text: «Els periodistes pregunten com és que hi ha una persona a la reunió que té 12 antecedents.» Desconeixia quins i en quines circumstàncies. Vaig passar nota a la policia, i la policia em va respondre: «Fins on sabem, la persona en qüestió ha complert amb tots els seus deutes amb la justícia i té dret a la resocialització.»

En primer lloc, jo no puc pas escollir quins són els representants i portaveus de les persones que es troben amb mi. Però durant la reunió, i a la vista de la nota que em van passar, vaig fer als joves la següent reflexió: «Si us voleu constituir en una entitat heu de tenir molt en compte la vostra imatge i qui exercirà la vostra representació, en definitiva, qui serà la vostra cara i el vostre portaveu.»

Vaig apel·lar al sentit comú i els vaig recordar que els representants han de ser, per regla general, persones nobles i lleials i que treballin generosament pel bé comú i no pel propi, en clara referència a l'individu en qüestió.

Després de la reunió, estudiat l'historial de l'individu en qüestió, per a mi, ni per a ningú de l'Ajuntament, aquesta persona no pot ser representant de ningú, més que de si mateix: defensar els seus propis interessos i que la policia no l'escorcolli. Curiosament, qui més es va queixar de la brutalitat de la policia fou ell mateix. Aquesta persona ha de veure i entendre que el camí de la resocialització no és fàcil, malgrat hagi complert la pena de presó legalment establerta. És perfectament normal que la societat el qüestioni, que tingui recel. Si realment té intenció d'inserir-se a la societat haurà de tenir paciència i pagar el peatge.

Dins el col·lectiu de joves saltencs i saltenques (perquè per cert també hi havia una saltenca nascuda al Marroc i estudiant de grau de dret) d'origen magrebí, hi ha nois i noies, homes i dones, que se senten de Salt i volen ser de Salt, treballar pel bé comú, per la convivència, i construir el tots i tothom que necessitem. Com en tota comunitat també hi ha ovelles negres, que no han de desmerèixer el nom de tot el col·lectiu.

No caldria anar gaire lluny i veure qui del país de tota la vida dijous davant l'ajuntament va parlar en nom del col·lectiu dels autòctons. Valdria més que no rasquéssim gaire dins el seu expedient policial. Desgraciadament, massa sovint parlen els que més haurien de callar.