L’adeu de Pasqual, K0 al teatre català

He titulat amb el terme pugilístic KO, però potser seria més correcte dir-ne cop baix. També he de dir que escric l’article perquè em costa entendre aquesta jugada, que sembla sortida d’una de les novel·les de Philip Roth sobre les maquinacions del que és políticament correcte o dels que utilitzen termes com joventut o feminisme com a armes de la seva ambició. Lluís Pasqual al Lliure només ha defensat el talent, reconegut internacionalment, hi cal afegir. No hi més cera que la que crema i l’oportunitat de tenir gent com Pasqual –o el també expulsat J.M. Flotats– no és fàcil. En aquests darrers anys, quan la temporada llanguia, Pasqual estrenava una obra i els aficionats respiràvem. Instal·lar la mediocritat serà l’aposta de futur?