El fenomen Casado

No em diguin que no s’ha de tenir una ment privilegiada, així com una extraordinària capacitat d’estudi i de sacrifici, per aprovar més de la meitat de les assignatures de la carrera de dret en només quatre mesos. No em diguin que no és una cosa prodigiosa superar 13 assignatures en els 120 dies que van del juny al setembre del 2007. I qui és aquest fenomen de la naturalesa? Qui posseeix aquest cervell de titani? Pablo Casado. Sí, l’home que el juny d’aquell any –curiosament després d’aconseguir l’acta de diputat a l’Assemblea de Madrid a través de la seva mentora Esperanza Aguirre– va girar com un mitjó. Per què? Doncs perquè va passar de ser un alumne mediocre (12 assignatures aprovades en set llargs anys de carrera) a ser l’estudiant més espectacular que mai hagin vist al Centre Universitari Cardenal Cisneros, en aprovar les 13 restants en els quatre mesos mencionats. És clar que ja llavors el diputat Casado tenia bons padrins. I, de fet, alguns professors i responsables d’aquest centre encara avui recorden les trucades d’aquests padrins “interessant-se” per la carrera del jove cadell popular.

Amb aquests antecedents, no ens ha d’estanyar gens que Casado pogués aconseguir el màster en dret autonòmic i local amb convalidació inclosa de 18 de les 22 assignatures. I tampoc que fos capaç de superar les quatre restants (en tres d’aquestes amb un excel·lent) sense haver anat mai a classe ni haver fet ni un sol examen. Així qualsevol, que diria el meu amic Xevi, que treballava de cambrer als matins i suava sang a les tardes i a les nits per treure’s la carrera d’història. Aquests i altres exemples que tots tenim en ment són un insult per als milers d’alumnes que any rere any s’esforcen per superar un curs o aconseguir un títol. Quina merda és aquesta? Quina merda de gent és aquesta? La comunitat universitària s’haurà d’esforçar molt per treure’s l’ombra del dubte. I més si l’alcaldessa de Barcelona continua fent declaracions irresponsables sense donar noms ni denunciar presumptes culpables.