Cadascú ho celebra com vol

És veritat. En les celebracions populars i familiars hom ha d’afegir-hi les del calendari: unes de programades pel govern; d’altres, per l’Església o la història. Per exemple, l’Onze de Setembre que no comento per sabut. Les manifestacions populars, en concret la de Barcelona, han aconseguit ressò internacional, en especial a Europa, on queden sorpresos de veure un milió de catalans parlant animadament, rient i cantant amb entusiasme. Aquest any ho van aplaudir tot i, si parlava l’esposa o la filla d’un empresonat, acabaven cridant: “Justícia, justícia, on ets?”. Els parlaments, en acabar l’acte, van anar a cura de segones figures i familiars dels empresonats. Aquests s’hi van deixar la pell i alguns, amb la veu trencada, van dir veritats poc difoses, exigint justícia i llibertat. A peu dret vaig cridar: “No feu el sord, estúpids (vaig dir una paraulota que no transcric).” Em vaig posar en la seva pell i vaig cridar: “En lloc d’impartir justícia, repartiu venjança per greuges imaginaris que causem, dieu, als estadants africans cada dia més nombrosos.”

He de dir que em vaig quedar sol a casa. Tota la família, grans i petits, van dinar aviat i van sortir disparats cap a la manifestació. La Diagonal, que són 8 quilòmetres, de Pedralbes al Besòs, van dir que podia quedar sobreeixida. Vaig dinar, vaig fer un cafè, vaig fer provisió d’aigua fresca, vaig posar la televisió i, és clar, vaig trencar el son. El televisor va fer la seva feina i em va despertar. Llamp del cel, que era allò? Faltava prop d’hora i mitja i la Diagonal, a vista d’helicòpter, no tan sols era totalment plena, sinó que, dels més de 30 carrers que la travessen, els més cèntrics tenien uns 50 metres de massa humana que es resignava a restar en aquell lloc. TV3 ho va brodar. Ningú va canviar de lloc. Tan sols les immenses senyeres circulaven, portades per centenars de mans alçades que caminaven a bon pas. Unes lletres gegantines formaven la paraula “Independència”, a tres metres d’altura per damunt dels caps, al mig de la Diagonal... TV3 devia tenir un filtre que no deixava captar ni policies, ni Mossos d’Esquadra, ni reforços de l’Estat, etc. En quatre hores, les càmeres policials i les de la Guàrdia Urbana no van poder filmar desordres, corredisses, baralles o grups pronazis que busquessin brega.

Molts espanyols ens tenen en mal concepte i per això es creuen tot el que es diu de mal de nosaltres. Ens diuen que caiem malament, perquè som vanitosos, saberuts, negociants... Fa pena sentir aquestes bajanades en boca d’aragonesos, mallorquins i valencians, amb els quals tenim més coses en comú, començant per la parla.

Amb respecte per la parella independència i república, sabeu quin va ser el tema de conversa dominant, comú en pobletans i ciutadans?: el que diré no és cap burla, broma ni acudit: és un fet real. Els manifestants, amb les excepcions de les famílies dels presos o exiliats, del que més van parlar va ser dels bolets! No pas dels bolets pels cops de porra: dels bolets de bosc!