El singular Joan Gruart

Influenciats pel glamur de la Costa Blava, l’objectiu era Canes. Quan amb el Dyan-6 vam ser a la frontera, ens vam adonar que no havíem tret la carta verda, una assegurança internacional imprescindible a finals dels setanta per anar a Europa. No disposàvem de gaire dies i si tornàvem a Girona ja en perdíem un, i vam enfocar els nostres passos cap a Cadaqués, l’essència del glamur nostrat, i vam sobreviure a unes nits intenses a l’hostal. Vam tornar al poble amb explicacions ambigües als amics de l’Enrenou, el pub que el meu company de viatge, Joan Gruart Comas, havia fundat l’abril de 1978 i que avui manté les portes obertes amb la direcció de l’Albert Verdaguer. Gruart és la segona persona del meu entorn llagosterenc, nascuts el 1955, que s’ha mort de càncer aquests dies. Aquells anys es definia com un àcrata convençut i havia fet de periodista freelance per Interviú. Era una persona emprenedora i visionària, i quan el pub de can Tres, el primer del poble i una meravella de local, anava de caiguda, a les seves entranyes va obrir el Forat de l’Os, un cau de nit on va assajar el futur Enrenou, que va esdevenir un punt de trobada intercomarcal, i va continuar amb una nova línia amb El Tròpic, un local selecte. Les seves constants inquietuds el van portar a nous horitzons sempre amb la seva inseparable Nuri Tubert, mare dels seus quatre fills i imprescindible en la seva trajectòria vital. Va fundar la revista de turisme Tornaveu i del 1983 al 1987, amb Josep Puig d’alcalde, va ser regidor independent per CiU a l’Ajuntament de Llagostera, i delegat de Cultura, amb la creació de Llagostera Ràdio. Amb posicions polítiques ben distants ens vam emprenyar més d’una vegada i vam anar perdent el contacte. Van anar deixant els bars i van fundar a Girona l’Escola de Markèting i Comunicació SL, i més tard el Centre d’Imatge i Comunicació SL. Els darrers temps han estat molt durs per a en Joan, que ha viscut uns quants anys amb problemes de salut, i la Nuri manté la comunicació dels Premis Bertrana, que es lliuraran demà. En Joan Gruart va decidir donar el seu cos a la ciència i no va voler cap cerimònia pública. Sí, en canvi, va disposar una trobada amb amics a casa seva a Riudellots. Complint la seva voluntat només hi vam poder anar els que ell havia triat, perquè brindéssim amb cava per la vida. Carpe diem!