Faust

Excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió, amb aquestes paraules en anglès es defineix La Fura dels Baus al seu compte de Twitter. Que vindria a ser la síntesi d’allò de “Què hi posa al teu DNI”, els senyals d’identitat de la prestigiosa companyia reconeguda internacionalment, que sempre ha volgut fer de la provocació, de la transgressió de la norma i del que ha estat políticament acceptat, un segell distintiu. Però tots ens fem grans i estrenar Faust de Gounod inspirada en l’obra de Goethe al Teatro Real de Madrid, davant de l’amo del teatre: el rei, sembla que té el seu sostre d’excentricitat, i de transgressió. Els dos llaços grocs que demanen la llibertat dels presos polítics i que es busquin altres vies alternatives a les de la repressió policial i judicial al conflicte polític que es viu al regnat de Felip VI, i que lluïen l’escenògraf Alfons Flores i el figurinista Lluc Castells i que van ser escridassats i xiulats pel públic en el moment de saludar.

El públic ja no s’impressiona pels muntatges de segell provocador, ja hi pots posar un equip de beisbol, infermeres com barbies i matrones de grans pits a més de rètols i perruques blaves i que volen trencar i deslocalitzar l’original de Gounod, al final el que trenca el que és políticament correcte a Madrid, i per a la meitat del Parlament català, és dur un llaç groc a la solapa.

Aquesta va ser la transgressió de La Fura, per la qual va acabar demanant disculpes el director del muntatge Àlex Ollé al veure que els monarques, ferits i dolguts, no anaven a saludar la companyia com acostumen a fer quan assisteixen a una estrena. Acotar el cap, ell i el director del teatre Joan Matabosch, i lamentar que l’art tot i voler ressituar Margarida i Mefistòfil al present, no faci pensar més enllà, ni que sigui a l’hora dels adeus. Deu haver pesat més l’adaptació i la innovació, que també són preceptes que com diu el compte de Twitter defineixen la companyia. Ja ho diu Ingrid Guardiola, les xarxes són el nou Faust, i ens vendríem l’ànima per un m’agrada. I més per un m’agrada reial, deixant el caràcter provocador per a un altre públic i moment.