Els estats frenen la Unió Europea

És cert que no hi havia gaires esperances que els estats membres de la UE moderessin les seves posicions vers la immigració i facilitessin posicions comunes en la recent cimera de Salzburg, però la realitat ha superat una vegada més el que es preveia. S’han defensat posicions d’interès estatal com ara el reforçament de les fronteres i la decisió de negociar amb els governs de la riba sud de la Mediterrània, com ara Egipte, amb la finalitat d’aconseguir un acord similar al que es va fer amb Turquia, perquè barrin el pas als immigrants que venen de l’Àfrica. Els arguments han sigut diversos però per sobre de tot hi ha les posicions dels partits d’extrema dreta, sovint antieuropeus i amb tics xenòfobs, que amb missatges simples i contundents, com ara “La feina per als de casa” i “Els que venen de fora porten problemes”, aconsegueixen atreure vots de ciutadans amb dificultats econòmiques i amb pors, i ja s’han situat en alguns estats en posicions d’incidir en el govern, un fet que ha provocat que els partits clàssics, en comptes d’enfrontar-se a aquest populisme, optin per canviar les seves polítiques apropant-se als postulats de l’extrema dreta.

En realitat es vol llançar un missatge a la ciutadania europea de contundència i de cerca de solucions, però la veritat és que aquests tipus de decisions no arreglen el problema de fons, que és que la immigració seguirà augmentant perquè l’increment de població de l’Àfrica creixerà substancialment en els pròxims anys.

La solució s’ha de basar a ajudar els estats africans en origen establint-hi l’escenari adequat perquè els seus ciutadans no hagin de marxar del seu país i també gestionant la immigració des d’una posició comuna europea, que s’orienti a l’interès general en comptes dels particulars de cada estat com passa avui en dia.

I pel que fa al Brexit, també central en la cimera de Salzburg, el paper dels estats membres ha incidit en el rebuig, especialment expressat per Macron, al pla de la premier britànica, Theresa May, dient-li que no és acceptable la proposta perquè no compleix totes les premisses de les quatre llibertats de la UE (mercaderies, persones, serveis i capitals) per formar part del mercat únic. L’enuig de May ha estat contundent, en part perquè els antieuropeistes i pro-Brexit dur del Regne Unit vegin fermesa en el seu govern. I ara plana la possibilitat que podria no haver-hi acord, donat que la data de sortida del Regne Unit de la UE és el 29 de març que ve i es va reduint el temps de negociació. Esperem que la UE, com fa amb molts altres temes, trobi l’acord adequat, encara que sigui en el temps afegit. El que sí que es demostra en els darrers temps és que la Unió Europea, davant reptes importants, té més dificultats de consens que abans, perquè es posen els interessos dels estats per sobre de l’interès general, i això és una molt mala notícia, perquè els avantatges d’una Unió Europea unida, forta i compromesa amb la diversitat és la millor eina per garantir la llibertat i la seguretat dels ciutadans europeus.