El mentrestant

Sempre hem sabut que entre la dependència i la independència, el més complicat de gestionar és el mentrestant. I ara tornem a ser en uns moments d’aquells (no és pas el primer cop) en què el mentrestant es fa llarg i tediós. I en què les declaracions de la classe política semblen un concurs a veure qui fa la frase més enginyosa. Com que el govern Sánchez i el govern Torra estan lligats de peus i mans fins que no sapiguem tots plegats com s’acaba aquest maleït judici (si és que alguna cosa no ho fa esclatar tot pels aires abans d’hora, com podria passar amb tot això dels diputats suspesos per Llarena); com que les dues parts necessiten en el fons guanyar una mica de temps, deia, ens passarem uns quants dies sentint declaracions ressonants de la classe política. Pedro Sánchez se’n va al Quebec (sí, sí, justament al Quebec, que aquesta és bona) per dir-nos que aquest és un problema polític que necessita solucions polítiques. Però no en posa cap de seriosa damunt la taula. I les forces polítiques independentistes, mentrestant, o fent declaracions a veure qui la fa més llarga, la frase (“ERC no necessita gesticular per demostrar que és independentista”, deia ahir Junqueras un altre cop en un diari monàrquic), o fent frases enginyoses però que a mi em costen de traduir. “El referèndum caurà pel seu propi pes”, deia diumenge Puigneró en aquest diari. “El referèndum serà inevitable”, deia ahir Junqueras. Preparin-se per als propers dies: sentirem a parlar del referèndum raonable, inevitable, inajornable, inqüestionable, improrrogable, irremeiable, irrebatible, innegable, irrefutable i tots els altres adjectius que vostès vulguin i que comencin per i. Però, saben què? Jo ja les havia sentit, totes aquestes frases. I vàrem acabar en un “o referèndum o referèndum” perquè qui l’havia de permetre no ho va voler. I ara hi tornem. I tornem amb allò d’eixamplar la base i de ser més. Ser més? S’ho creuen de veritat, que si el CIS o el CEO un dia diuen que un 80% dels catalans volen la independència ens permetran el referèndum inajornable, innegable, improrrogable, inevitable i no sé quantes coses més? Si hem de guanyar temps (perquè ve un judici o perquè venen municipals i volen mesurar-se les forces entre ells), jo ja ho entenc. Però no cal que mentrestant ens entretinguin.