El dia de la victòria

No cal que rumieu: avui és el dia de la victòria catalana. Primer d’octubre. Segur que n’havíem guanyat d’altres, de batalles, al llarg dels mil anys de la nostra història. Però les deixem per als estudiosos i els nostàlgics. Hi ha haver un 1714, amb 11 de setembre inclòs, que cregué posar punt final al nostre destí com a poble. Vençuts i esclafats, llavors i tantes vegades com fórem capaços d’alçar la veu. Després de tres-cents anys d’entomar el menyspreu, la humiliació, el sarcasme, d’aquells que tenien la força i la voluntat d’escombrar-nos, traguérem més de dos milions de persones al carrer, amb un vot a la mà, exigint el nostre dret a ser i a ser lliures. Al cap de tres cents anys de saqueig fiscal, de persecució cultural i lingüística, de corrupció moral i econòmica, d’usurpació massiva de càrrecs, de cruentes batalles desiguals, de successius estats d’excepció interminables, quan ja ningú apostava un ral per nosaltres, vam guanyar. Rotundament. El dia primer d’octubre de 2017 els pacífics ciutadans de Catalunya plantaren cara decidida a les forces desfermades de la repressió. I van guanyar. Vam guanyar, vàreu guanyar. Oh! És clar, podria ser una victòria pírrica. El cant del cigne. El darrer espeternec... Ells ho volen creure. S’ho creuen. Amb la mateixa fe que el dia abans de les votacions creien que no votaríem. N’estaven segurs. Volien oblidar els repetits esclats dels 11 de setembre dels darrers anys. El suflé, deien. Doncs el suflé els va esclatar als morros. No serà una victòria pírrica. En tot cas, depèn de nosaltres que es consolidi la gran festa de la democràcia que fou el nostre 1 d’octubre.

No ens posem nerviosos. No defallim. Hi ha gent molt preuada a la presó o a l’exili, pagant el preu del nostre clam per la llibertat i la democràcia. Si no defallim, el sacrifici imposat injustament als líders polítics i civils del nostre poble fructificarà. Els càstigs imposats només són fills de la indignació, la impotència i la vergonya. No poden acceptar que van perdre, que la seva violència i la seva amenaça no pogueren doblegar el pacífic gest popular de votar sobre el destí comú dels ciutadans de Catalunya. Odien la democràcia. Odien el vot quan no els és favorable. Odien les urnes que no poden manipular. Demonitzen el referèndum perquè el van perdre i saben que el perdrien tantes vegades com el fessin.

Ja ho han provat tot. Han inventat partits, han creat líders mediàtics, han mobilitzat tots els serveis secrets i els no tan secrets. Han comprat voluntats individuals i empresarials. Han organitzat escamots per retirar llaços grocs i engreixar manifestacions. Tenen els mitjans de comunicació addictes, els diners del capital especulador, l’elenc de titelles catalans a sou, la força ratadora de l’enveja de l’Espanya imperial. Nosaltres només tenim la raó, la voluntat, la il·lusió, la determinació. El vent bufa a favor. Ho sabem i som molts braços a remar quan calgui. Avui és primer d’octubre, el dia de la democràcia, de la llibertat, de l’esperança. I tenim molts primers d’octubre al davant. Cada dia serà un primer d’octubre. Depèn de nosaltres.