Com si fossin els nostres fills

Per fi som una mica més conscients que estan arribant molts adolescents immigrants sols a casa nostra. Busquen una vida millor, la vida que ja coneixen a través de les xarxes socials... El que no imaginen és que acabaran dormint al terra d’una comissaria i que aquest país tan acollidor on volen viure no sap ben bé què fer amb ells. No estem preparats. Les entitats demanen més recursos i alerten que cal “una acció transversal de govern”.

De moment, es convoquen reunions, es fan protocols, s’obren centres... I es tracta com una “emergència de país” una situació que era previsible. Algú ha pensat, senzillament, a tractar-los com si fossin els nostres fills?