Desconfiança entre socis
La reforma del sistema bancari internacional, incloent-hi una millor regulació dels fons d'inversió d'alt risc, figura en el primer punt dels acords de la cimera del G-20 a Londres de l'abril del 2009. Un any després, el manteniment teòric de l'objectiu xoca amb la realitat: la CE proposa que no n'hi hagi prou que un estat membre autoritzi un fons d'alt risc perquè es pugui comercialitzar a tota la UE, i això provoca les acusacions de proteccionisme dels Estats Units –Obama tracta de lladres els seus financers i protesta perquè a l'estranger els volen collar– i del Regne Unit, on el primer ministre Brown continua assegurant que s'han de posar més controls als fons més especulatius... sempre que es garanteixi que Londres continuarà sent un dels principals nius mundials d'aquests negociants de qui tant es queixa. Paral·lelament, mentre mig Europa no es fia del rigor financer dels socis britànics, tots van junts per acusar els Estats Units de proteccionisme perquè afavoreixen Boeing respecte d'EADS en els contractes militars. Amb crisi o sense, es repeteix la història que tothom és liberal per poder exportar però posa obstacles a les importacions que molesten.