De set en set
Al·legat de la ideologia
Es pot dir que per objectivitat s’entén aquella capacitat d’interpretar la realitat tal com és, sense deixar-se portar per sentiments, ideologies o afinitats. A les facultats de periodisme s’ensenya des del primer dia, per exemple, que ser objectiu és la gran premissa de la professió. I sovint la societat ha interpretat, de vegades interessadament, que algunes professions s’han de mantenir ben lluny de qualsevol creença per garantir aquesta objectivitat que se’ls pressuposa. Passa amb els periodistes però també amb els policies, amb els mestres, amb els jutges, amb els fiscals... És un error barrejar peres amb pomes i vincular l’objectivitat a l’absència de segons quines idees. L’objectivitat per si mateixa és un invent que no existeix. Quan un periodista tria aquell titular, i no pas aquell altre, o quan elegeix les fonts que entrevistarà per donar forma a una notícia, ja està fent ús del seu criteri i, per tant, d’una certa subjectivitat. Ara bé, sí que és imprescindible practicar l’honestedat i prendre les decisions deixant arraconada la ideologia de cadascú. Per això és absolutament lícit i fins i tot necessari per avançar com a societat que tothom tingui ideologia o ideòlegs a qui seguir, al marge de la professió que practiqui. El que és inconcebible és que alguns es deixin portar pel sectarisme a l’hora de portar a la pràctica les seves idees i de projectar les seves decisions professionals. Talibans, enlloc, però encara menys quan les decisions afecten terceres persones.