El cardenal cartoixà

Cada any, al voltant de la festivitat de Sant Bru, escric un article dedicat a l’orde cartoixà. És una dèria, però no només això, quan vol ser una especial declaració d’estima a aquells monjos blancs que, des del silenci actiu, tant han aportat al pòsit espiritual i cultural del meu entorn. Parlar de la cartoixa és també recordar la figura del cardenal Vidal i Barraquer, el gran eclesiàstic català del qual aquesta propera setmana (dia 3) es commemorarà el cent cinquantè aniversari del naixement. El Cardenal de la Pau fou un personatge cabdal en la història del país de la primera meitat del segle XX, profundament compromès fins haver-se d’enfrontar al poder, a tots els poders, fos d’un o altre bàndol. I amb un sòlid testimoni que el portà a haver de marxar a l’exili amb els republicans i haver de morir a l’exili amb els franquistes.

D’una gran espiritualitat interior, Vidal i Barraquer es relacionà amb els germans cartoixans i especialment amb el pare Ferdinand Vidal, quan era administrador de l’orde i viatjava assíduament a Tarragona. I els dos Vidal, diocesà i cartoixà, es retrobaren quan el cardenal s’exilià i fou acollit pels cartoixans, en un temps que Dom Ferdinand s’havia convertit en Pare General de l’Orde. El prelat tarragoní fou a viure a la cartoixa de Farneta, prop de Lucca, fins que l’ocupació alemanya l’obligà a canviar de residència i es traslladà a la suïssa cartoixa de Valsainte, on morí el 1943, després de passar uns anys de vida estrictament cartoixana i amb fama de santedat.

De la relació entre Vidal i Barraquer i l’orde cartoixà hi ha una història poc coneguda quan, després de la victòria franquista, hi hagué una potent oposició a reobrir la Cartoixa de Montalegre, única catalana amb possibilitats de funcionament. L’oposició fou encapçalada des de Burgos per fra Agustín Hospital, conegut eclesiàstic anticatalanista. Algunes cartes posteriors –trobades a l’arxiu del cenobi– especularen que era una oposició alimentada pel franquisme, que temia que s’utilitzés la inviolabilitat monàstica per al retorn del cardenal a Catalunya.

La Cartoixa de Montalegre deu la recuperació a la decidida actuació dels pares catalans Antoni Abella i Miquel Dalmau i a la ferma decisió de dom Ferdinand Vidal, que apostaren a favor de l’única cartoixa catalana que existia i encara existeix. El cardenal Vidal i Barraquer no pogué trepitjar terra catalana els darrers anys de vida. Segur, però, que el cardenal tarragoní portà els cartoixans catalans al cor, i fins en deixà testimoni en el seu testament.