L’hora de liderar

Podria quedar-me criticant certes accions de confrontació que hem viscut al carrer per part d’una minoria del moviment independentista, ja que no porten a res i donen una imatge que no correspon a un moviment pacífic i cívic. Però això seria injust. Seria obviar els qui tenen més responsabilitat en aquesta pèrdua de lideratge i projecte del moviment independentista. A vegades oblidem que els polítics també són humans, que els efectes que a nosaltres ens deixen noquejats, a ells també els afecten, que tenir amics a la presó o a l’exili, sentir-se aclaparat pel que et pugui passar a tu mateix o a la teva família genera una visió de túnel on només pots afrontar l’immediat: eleccions i mantenir la flama de la lluita política per la independència.

També entenc que els presos i exiliats polítics viuen una situació molt complicada. Acceptar que el sacrifici no ens porta a una victòria a curt termini i que no hem pogut aprofitar aquesta oportunitat política, i explicar-ho deu ser molt difícil. Però tot i les dificultats és l’hora de ser sincers i tornar a liderar o ens descompondrem com a moviment.

La primera és donar compte del perquè vam fracassar en la gestió de l’èxit de l’1 d’octubre. Els nostres exiliats i els nostres presos polítics han de pactar unes explicacions compartides tant del que va succeir i de la situació en què estem. Les conseqüències personals ja les estan pagant, però el que els demano és la responsabilitat política de donar una versió conjunta i que donant-la tornin a liderar. D’altra banda, liderar vol dir ser sincers. Des del govern i dels partits que li donen suport no es poden permetre donar encara missatges d’independentisme màgic. És un discurs que no només és desacreditat pels fets, sinó que a hores d’ara només debilita. El govern ha optat per una via que abans de fer cap acció de ruptura requereix més suports interns i millor posició internacional. Excepte algunes veus d’ERC que han sigut atacades sistemàticament per haver-ho dit, aquesta decisió no s’ha explicat realment. Ni s’explica ni es prepara el moviment independentista per a una lluita a llarg termini. Ningú està donant la cara dient que els escenaris no són de ruptura immediata i assumint els costos polítics.

Crec que potser ja és l’hora de liderar políticament i de deixar de llançar pilotes endavant per pura necessitat. Cap revolució s’ha guanyat sense organització ni lideratge polític, però cap revolució s’ha guanyat sense una base social compromesa i en consonància amb aquest lideratge. Els nostres líders que no han tingut por de la repressió de l’Estat espanyol cal que no n’hagin de donar comptes a la mateixa base independentista. Potser qui doni la cara patirà un càstig a curt termini, però els que ho facin seran els veritables artífexs de la República.