Emprenyeu el president

La dissort d’aquest país és tan gran que inclús les polèmiques polítiques d’alt voltatge es construeixen sobre elementals errades lingüístiques que converteixen els posteriors debats dialèctics en retòrica d’una absoluta vacuïtat. Que aquests episodis esperpèntics els atiïn els senyors Albert Rivera o Xavier García Albiol té la seva lògica, perquè el seu afany d’arraconar el català per acabar imposant un succedani lingüístic empeltat d’espanyol no té aturador, però que en aquest lamentable joc hi prengui part el president de la Generalitat, Quim Torra, és una qüestió preocupant i que permet confirmar que la perversió de la llengua ha arribat fins a l’últim racó, inclús entre aquells que s’han dedicat al noble art de l’edició.

Al president de la Generalitat li han plogut uns quants mastegots dels partits espanyolistes des del dia que dirigint-se als CDR va dir allò d’“apreteu feu bé d’apretar”. A Madrid tothom el va entendre, perquè d’apretar las tuercas o apretar las clavijas en saben molt (que ho preguntin als presos polítics), però dita en català aquesta frase no té sentit, perquè a Catalunya en tot cas es pressiona o s’empeny. Hauria sonat molt bé i molt solemne que el president Torra, dirigint-se als CDR, els hagués convidat a empènyer-lo, a ell i a tot el govern. “Empenyeu, feu bé d’empènyer”, hauria pogut dir, o encara amb una versió més col·loquial hauria pogut proclamar: “Emprenyeu, feu bé d’emprenyar”, però ni això, ni allò altre que diuen que va dir, va dir el president. Potser hauria estat més encertat, i descarnat, que algú de Ciutadans li hagués retret a Torra la falta de polidesa lingüística. Tant de bo algú, algun dia, es preocupi per empènyer la llengua. Com a mínim, salvem la llengua.