Churchill

És probable que l’alcohol no sigui bo per a la salut. Ara, quan penses en abstemis tan notoris com Hitler i amb bevedors tan formidables com Churchill costa no prendre partit a favor dels que s’inclinen pel vi. Ve més de gust de dir “Salut!, Winston” que no pas “Aquí tens un got d’aigua, Adolf”. Com tots els grans, el britànic va ser un home amb contradiccions i paradoxes. Una que impressiona, veient com va la política actual, és adonar-se que una figura amb l’estil i costums de Winston Churchill no tindria cap possibilitat de fer carrera política avui dia. Una altra és que aquell líder decisiu per a la història del seu país i de la civilització occidental va ser un fracassat a l’escola. Un noi problemàtic a qui els tutors no auguraven cap èxit a la vida. I els seus pares eren els primers que no donaven un duro per aquell noi desmanegat. Quan, amb penes i treballs, el jove Winston va ser admès a l’acadèmia militar de cavalleria de Sandhurst, la menys prestigiosa, el pare li va escriure una carta deixant clara la seva decepció: “Amb tots els avantatges que has tingut, amb totes les aptituds que ridículament et penses tenir... vet aquí el resultat: anar a parar amb gent de tercera, amb els que només poden aspirar a regiments de cavalleria”. I, per acabar d’animar-lo li feia aquest pronòstic: “Acabaràs com un gandul, un altre dels fracassats que surten de les escoles, i t’aniràs degradant en una vida desenquadernada, infeliç i fútil. Sàpigues que si tot això s’esdevé serà exclusivament per culpa teva”. Suposo que era pedagogia paternal d’un altre temps. Sembla que va funcionar, però, perquè no hi deu haver una figura política a la història del Regne Unit recordada amb tanta admiració i agraïment com la d’aquell noi esgarriat. De fet, es va refer plenament de les humiliacions del pare. La prova és que quan, ja força vell, un seu net va treure el cap al seu estudi per preguntar-li si era veritat que era l’home més important del món, li va respondre: “Sí. I ara fot el camp!”.