El Vin Blanc

Si fóssim andalusos ens desviuríem -i amb raó- per les diverses varietats de vins generosos que tenen: finos, amontillados, manzanillas... Però aquí, per complexe, o per ignorància, o per comoditat ens abracem a les modes mainstream i als productes industrials sense dubtar-ho.

Després d’algun dinar copiós m’han ofert gintònics, que he rebutjat per por de no fer aspersió de tots els aliments ingerits. De l’àmplia oferta de licors de sobretaula, i també per fer el got, com fan en altres terres, aquí els reduïm a un consum gairebé folklòric, obviant-ne totes les qualitats i riquesa que tenen.

Tenim Moscatell, Mistela, Garnatxa, Vi Ranci, Vi de Nous, Ratafia, Licors de flors, d’herbes o de fruites... I potser el més desconegut és el Vin blanc.

El Vin blanc és una denominació que a vegades s’utilitza per vins dolços elaborats de diferents maneres, a l’Ebre el fan d’una manera, a les Garrigues d’una altra i al Priorat d’una altra.

A la Morera de Montsant una vegada veremada la garnatxa negra, ben dolça i madura, es piava amb els peus i es passava el most al carretell, tot colant-lo abans. Una vegada s’havia omplert el carretell, es tapava fluixet, o no es tapava, però sí que es tapava amb un sac. Al poc temps de començar a bullir, al cap de vuit o deu dies es treia el vi del carretell i es passava a una portadora una nit de cel ras, o sigui, una nit tirant a freda. El vi es treia amb cura que el solatge quedés al fons de la bota, el qual s’extreia separadament i es llençava. El carretell es rentava amb aigua i s’ensofrava i s’hi tornava a posar el vin blanc que s’havia trasbalsat prèviament. i es tapava hermèticament. Entenc que d’aquesta manera s’aturava la fermentació del vi per temperatura i transvassament, de manera que el sucre del most no s’havia acabat de convertir en alcohol. Per tant el Vin blanc seria un most semifermentat.

El vin blanc és un vi dolç i lleuger, lluny de la contundència en boca que a vegades té la Mistela o alguns moscatells. Com que no és un vi gaire estable, algunes vegades ens podria recordar a una lleugera bombolla de vi espumós. Un parent del Vin blanc seria el Vin Santo toscà.

El vin blanc era el primer que s’encetava i era per la vetlla de Tots Sants. Normalment s’utilitza com a vi de postres, però també hi ha qui se’n beu un gotet per esmorzar acompanyar una torrada de pa de pagès