No es creguin res

Més val desconfiar sempre de tot el que agafa dimensió mediàtica en el món de l’art. No acostuma a haver-hi ni un pam de net. Fa una pudor estranya, l’última gamberrada de Banksy en una subhasta a Londres divendres passat. L’artista anònim, que sempre s’ha erigit en la bèstia negra del poder, va programar l’autodestrucció d’una obra seva just després que fos adjudicada per 1,2 milions d’euros. En pocs segons, la peça, que duia amagada una trituradora, va quedar pràcticament feta miques. Bonica performance que ha donat la volta al món. Teòricament, Banksy ha denunciat amb aquesta acció la dictadura del mercat de l’art. Sona bé, però a l’hora de la veritat ens trobem amb una obra que, després del xou, encara serà més disputada econòmicament. El grafiter de Bristol, la identitat del qual no s’acaba d’aclarir, és prou llest per saber-ho. Això si no és que a més estava conxorxat amb la casa de subhastes. Més transparent hauria estat un gest iconoclasta que hagués afectat realment la imatge d’aquests espais de comercialització de l’art, en els quals l’especulació és el patró de conducta. No ja només perquè fixen cotitzacions desmesurades a l’obra d’una minoritària elit d’artistes, sinó perquè al mateix temps no tenen cap mena de mania a destrossar les carreres del gros de creadors, vius i morts, oferint-los a preu de saldo.