La Devesa va de Fires

D’aquí a pocs dies el parc urbà de la Devesa de Girona serà de nou un dels espais més concorreguts i trepitjats de la ciutat, estarà sotmès a uns nivells de pressió i ocupació colossals, que són inimaginables en qualsevol altre parc urbà d’Europa. Una tensió que, amb menys intensitat, ja pateix al llarg de tot l’any, amb mercats i altres ocupacions firals i circenses que irrompen periòdicament en aquest espai natural. Una situació que contrasta amb els discursos, articles, epístoles, al·locucions, lloances i proclames sobre la Devesa, que hem llegit i sentit recentment amb motiu dels actes de commemoració del 75è aniversari del jardí històric d’aquest parc gironí. Si tant ens estimem el que encara avui es considera el parc urbà més gran de Catalunya, per què hem permès, aplaudit, i encara avui consentim que sigui trepollat? Repasso hemeroteques i veig amb estupor que l’única gran actuació d’envergadura, per millorar aquest espai natural, que s’ha fet en anys ha estat aquest magnífic jardí, la resta són tales d’arbrat, construccions de tota mena i altres actuacions que gradualment han anat empetitint i ofegant el parc. La gran novetat de les Fires de Girona d’enguany que ha venut l’Ajuntament per disminuir la tensió sobre el parc ha estat limitar l’espai destinat a càmping per als firaires i l’accés de vehicles de gran tonatge. La resta continuarà com sempre. Centenars d’atraccions de fires i milers de persones confluiran aquests dies a la Devesa, just cinc mesos després de la caiguda d’un plataner centenari de grans dimensions. Un fet que ens podria fer dubtar sobre la seguretat, en un parc que, m’atreviria a dir, no ha rebut les atencions que mereix per la seva importància com a bé cultural d’interès nacional. Mentrestant, a les portes d’unes eleccions municipals el pla especial de la Devesa, confeccionat sense tenir gaire en compte les inquietuds d’experts, veïns, plataformes reivindicatives i usuaris, roman en algun calaix de la casa gran, en una mena de forat negre on al llarg dels anys han quedat aparcats tots els projectes i propòsits de bones, o no tan bones, intencions sobre el futur de la Devesa de Girona. Malgrat tot, com deia el mestre Narcís-Jordi Aragó, no hem de perdre l’esperança, perquè “tindrem plàtans per anys si s’adopten les mesures adequades per a seva conservació i el seu tractament”.