Blas Piñar ja té hereu

Amb la tardor el Madrid oficial li ha agafat el gust, a descobrir la sopa d’all. Després que 10.000 ultradretans omplissin Vista Alegre per enaltir Vox el 7 d’octubre –on seran avui les 10.000 ànimes racistes i quina cabra farà plorar els seus ulls masclistes?–, l’última descoberta del Madrid oficial és que existeix la ultradreta espanyola. I els més sorpresos són els diputats i alts càrrecs que fan vida a la Carrera de San Jerónimo de dimarts a dijous i fugen del Congrés dijous al vespre sense trepitjar el Madrid real –minoritari, però real– dels adhesius de ¡El Valle no se toca!. On no hauria de sorprendre que la ultradreta pugui tenir un escó és precisament al Congrés, on l’arxiu guarda la fitxa de Blas Piñar, diputat en la legislatura 1979-1982 gràcies als 378.964 vots (110.730 a Madrid) d’Unión Nacional. La veu de Blas Piñar viu a Youtube explicant el vot en contra de l’Estatut el 29 de novembre del 1979. “Perquè entre nació i regió no hi ha tertium genus que pugui qualificar-se com a nacionalitat. Perquè no hi cap entre l’Estat unitari –que no és el mateix que un Estat centralista o centralitzador – i l’Estat federal i de les autonomies. Perquè la unitat de la nació es va fer en l’època de Recared i refer després de la invasió musulmana, des de Covadonga, la vall del Liébana i la Marca Espanya (...) Perquè Espanya no és una juxtaposició de regions i de suposades nacionalitats, sinó que aquestes són l’expressió i la configuració de l’ànima rica de la nació espanyola. Perquè amb nacionalitats i estatuts d’autonomia no pot aplicar-se el principi de solidaritat (...) Perquè estimo la meva pàtria i estimo Catalunya (...). Perquè vull que d’aquí a dues generacions es pugui ser català i espanyol, espanyol i català (...) voto no”, deia Blas Piñar. Que ningú se sorprengui si un dia un tal Santiago Abascal és hereu de Blas Piñar i evoca Covadonga des de l’escó. Per als creients en l’evolució, un detall: Blas Piñar no presumia d’anar armat amb una Smith & Wesson carregada.