12-O i 16-O

Fa dos dies els partits d’ultradreta van concentrar-se a Montjuïc. D’aquí a dos dies farà un any que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són a la presó.

La Falange i Democracia Nacional són partits polítics legals a Espanya: consten al registre oficial de partits polítics del Ministeri de l’Interior. Cada any es reuneixen a Montjuïc on, impunement, cremen estelades, exhibeixen simbologia feixista i banderes amb el pollo –que diria Rufián–, demanen la mort dels líders catalans i, si els ve a tomb, agredeixen els periodistes que no són de la seva corda. La ultradreta campa lliure pels nostres carrers sense que ningú mai els hagi parat els peus.

Mentrestant dues entitats cíviques, Òmnium Cultural i l’ANC, pateixen la persecució política, judicial i policial de l’Estat: constants escorcolls de la Guàrdia Civil, comptes corrents embargats per multes absurdes, els seus presidents en presó preventiva des de fa un any. Un any sencer.

S’ho hauria de fer mirar un Estat que empara, amb la seva llei, partits d’ultradreta nostàlgics del franquisme i que utilitza la mateixa llei per tancar a la presó el president d’una entitat cultural amb 57 anys d’història que va lluitar contra el franquisme i va tenir un paper actiu en la recuperació de la democràcia.

Farà un any que un Estat revengista ens va arrencar Cuixart i Sànchez, per haver convocat a una manifestació. Tots i cada un dels presos, exiliats i imputats haurien de fer avergonyir els governants d’aquest Estat, però el cas dels Jordis és encara més demolidor. Perquè tenir-los a ells a la presó és voler emmordassar la societat civil, reprimir drets tan bàsics com el dret a la manifestació, la llibertat d’expressió, el dret a la dissidència. Dimarts farà un any i sortirem al carrer. I en només quatre dies de diferència haurem vist dues manifestacions antitètiques –el 12-O i el 16-O– però que revelen un mateix símptoma: l’absoluta degradació de la democràcia espanyola.