A la tres
Seguim
No deixa de ser curiosa la reacció que el president Pedro Sánchez va tenir dijous en saber que el Parlament (aquell que ja donaven per controlat després de les picabaralles entre els socis de govern) havia aprovat no només la reprovació del rei sinó també l’abolició de la monarquia. Al cap de res, Sánchez ja sortia amb un comunicat dient que prendria “mesures legals” contra una decisió que considerava “inadmissible” i “políticament inacceptable”. Tres dies després, saben què ha passat? Res. Tres dies després la premsa espanyola estava ahir més entretinguda amb l’error de protocol de Sánchez durant la celebració del Día de la Hispanidad (a veure fins on el poden desgastar) que no pas de res més. Per què va sortir, doncs, Sánchez amb tanta immediatesa a carregar contra el Parlament? Simplement, per allò que la millor defensa és un bon atac. Abans no sortissin el PP i Ciutadans a criticar l’acord del Parlament (i li recordessin que JxCat i ERC van donar suport a la seva moció de censura), el president espanyol va preferir sortir ell i ser el primer a carregar contra la reprovació del rei. Res. Pur teatre. Perquè Sánchez sap que per més “inadmissible” i “extravagant” que trobi la petició del Parlament, la desconnexió de la monarquia amb Catalunya és evident. I què farà ara? Dur-ho al TC? I què? Vostès creuen que si el TC suspèn l’acord del Parlament la desconnexió entre el rei i Catalunya s’haurà resolt? La realitat és tossuda. I la realitat és que jo no recordo cap més Parlament a Europa (ni que sigui autonòmic, per dir-ho en el seu llenguatge) que hagi reprovat el seu rei i hagi demanat l’abolició de la monarquia. La situació és tan excepcional i insòlita (en això estaríem d’acord, Pedro) que els hauria de fer reflexionar. Perquè ni això és una dèria dels independentistes (la proposta, la va presentar En Comú Podem, i la CUP no la va votar) ni desapareixerà per art de màgia. La desconnexió hi és, amb el rei i amb Espanya, i no ens deixen votar cap de les dues. El govern d’Espanya va dir el que pensava sobre Catalunya l’1-O, i el rei ho va fer el 3-O. A les seves mans està canviar-ho. Nosaltres, com diuen avui les dones dels Jordis (no es perdin la conversa a El Punt Avui TV), seguim.