Els comuns, el nou centre

A més de Felip VI, amb aquesta resolució que tants ulls de poll sembla que ha xafat a Madrid, l’últim ple del Parlament va reprovar també la seva expresidenta Núria de Gispert. En el primer cas, gràcies al vot dels independentistes. En el segon, al dels unionistes. En tots dos casos, amb l’abstenció de la CUP i el suport dels comuns, que de fet es van sortir amb la seva en la majoria de votacions. I és que, curiosament, la decisió dels quatre diputats processats de JxCat de denunciar la causa de Llarena tot renunciant al seu vot, junt amb l’autoexclusió de la CUP de la ja només virtual majoria independentista, tindrà un efecte col·lateral més insospitat: ha situat els comuns al centre de la política catalana. De la seva posició dependrà gran part del que queda de legislatura, pressupost inclòs, en una situació que paradoxalment s’atansa més a les tesis d’ERC, per allò d’eixamplar la base, que a les de JxCat, que aposta per l’embat i que fa temps que recela d’un tripartit d’esquerres (a anys llum aritmèticament) que tanmateix així anima de facto.

Partidismes a banda, el que és evident és que aquesta conjuntura política, en un context de repressió que ha creat un front clar per les llibertats bàsiques en què els comuns no són equidistants (i en què cal exigir molt més al PSC), fa que aquests estiguin més disposats que mai a mullar-se, tant aquí com a Madrid, i dona l’oportunitat de decantar definitivament la balança perquè es visualitzi la gran majoria social que invoca sempre Torra pel referèndum, contra la monarquia i pels drets dels represaliats. I si, en lloc de continuar-se tirant els plats pel cap i donar la legislatura per perduda pensant només quan seran les pròximes eleccions, els independentistes miressin d’aprofitar-ho?