‘Invoxicació’

Pablo Casado ha dit, exactament amb aquestes paraules, que “a Catalunya hi ha violència al carrer”. El líder del PP ho afirmava fent servir aquest present continu –“hi ha”– com si la violència fos rutinària i el clima fos prebèl·lic. I aquesta afirmació no és opinable, aquesta afirmació és falsa: a Catalunya no hi ha violència al carrer. Perquè si Casado es refereix als diversos incidents que hi ha hagut en els últims mesos caldria comptar tots els casos, en segon lloc calibrar-ne la gravetat, després assenyalar-ne (ara sí) els seus responsables i per últim condemnar totes i cadascuna d’aquestes accions violentes, vinguin d’on vinguin. I un cop feta aquesta anàlisi es podrà proclamar o desmentir si a Catalunya hi ha violència. Perquè si per uns casos aïllats s’afirma que “a Catalunya hi ha violència al carrer”, aplicant la mateixa regla de tres es pot sostenir, amb total tranquil·litat, que “el PP és un partit corrupte”. O més: que “l’Estat espanyol és repressor”. I així amb tantes afirmacions com es vulguin si el mètode per construir el discurs és agafar una excepció i convertir-la en una realitat absolutament manipulada. El PP només podrà tornar a governar Espanya si, juntament amb Ciutadans, suma majoria absoluta al Congrés. I, al bloc PP-Cs, aquesta suma d’escons li perilla si tots dos perden vots per la franja encara més extrema del seu electorat i que actualment s’encarna en Vox. Pablo Casado (i també Albert Rivera) estan invoxicats i invoxiquen el seu relat. Per dissimular –o intentar contrarestar– el líder del PP vol que Espanya sigui com Califòrnia i posa aquest estat nord-americà com a referent. Exacte, Califòrnia: un dels pocs llocs al món on el cànnabis està legalitzat, on els immigrants anomenats il·legals tenen reconeguts –entre d’altres– els drets a residència i beques universitàries i on el març del 2019 votaran si continuen formant part dels Estats Units sense que als seus promotors els hagin acusat de res.