Venir de lluny

Trencar la majoria independentista en una de les sessions d’engegada de la legislatura és greu. Tant, que la situació ha despertat vells dimonis, com és fàcil de veure per les xarxes socials. Els politòlegs tenen material d’anàlisi si segueixen les opinions de la població aquests dies. I és que, a part de les opinions que van a favor de l’opció de JxCat o ERC, s’hi filtra una antiga obsessió dels militants de l’antiga Esquerra –vull dir la que sostenia la minoria republicana abans del procés–, la que va abandonar el partit de Companys tan bon punt en Carod Rovira va pactar amb en Montilla. El gros de les acusacions constants a ERC fetes a les xarxes són les capdavanteres del gran paquet que culpabilitza Junqueras de la minoria republicana al Parlament.

Per què, si Junqueras i Puigdemont van governar sense majors problemes, fins a gosar votar aquell difícil projecte de “la llei de transitorietat” i “la del referèndum”, per què acaben la legislatura dividits? Què passa aquells 10-26-27 d’octubre de fa un any? Algun dia ho sabrem. Potser no hi havia més remei que, en alguns moments, la simulada avinença esclatés.

I és que, recordem-ho: dues vegades els problemes entre ERC-CiU van ser greus: 1.) El dur enfrontament entre Mas i Junqueras abans del 9-N del 2014, que acabà amb les llàgrimes de l’Oriol Junqueras: la transformació d’una consulta, evitada per Mas, en jornada participativa. 2.) Els llamps i trons durant la confecció de JxSí, que ERC volia amb independents i Mas va voler amb els líders polítics.

Una inesperada actuació de la CUP va portar el president Artur Mas a fer el pas al costat, i a ser substituït pel president Carles Puigdemont. I semblava que la malastrugança entre CiU i ERC s’havia superat. Fins aquells dies malèfics, aquells que ens portaren el govern en pes a la presó o a l’exili. Fins aquells dies que han dividit del tot Junqueras i Puigdemont en una situació surrealista: d’una presó a una casa de Waterloo.

La unitat independentista ha esclatat. Ha deixat sense la seva majoria el Parlament. Els líders polítics sabran com solucionar-ho, si no volen trair, ara sí, el vot del poble.