Dones supervivents

És així tal com s’autoanomenen. Aquest qualificatiu designa un projecte de la Fundació SER.GI que ajuda les dones víctimes de la violència de gènere a tenir un habitatge propi, perquè puguin recuperar la seva autonomia. Fa dies vaig participar en un dels sopars solidaris que s’organitzen per recaptar fons destinats a aquest col·lectiu, a la ciutat de Girona. Tot i que eludeixo segons quines convocatòries nocturnes, ja que he de matinar i vaig curta de son, vaig passar per alt el cansament pensant que la causa s’ho valia, sense saber que viuria una vetllada magnífica que considero un regal.

L’aliatge entre les fundacions SER.GI i Fidem va permetre sumar forces i va propiciar una sèrie de sincronies –si ho preferiu, casualitats- que em van sorprendre gratament: les dones empresàries de Fidem (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora) han editat un llibre, Mandalas de mujer, que és fruit d’un viatge a l’Índia i de la col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer d’Anantapur, que dona suport a les dones descastades o dàlits i també construeix cases per a elles i les seves famílies. Es tracta d’una experiència que vaig viure fa temps de manera semblant i que també va culminar amb la publicació d’un llibre destinat a comprar material per a un hospital.

Les empresàries de Fidem van explicar les seves vivències amb emotivitat contagiosa. Tot plegat, només un contrapunt a una trista realitat: hi ha tot un col·lectiu de dones que es troben en una situació de gran vulnerabilitat i que necessiten un habitatge per poder refer la seva vida i ser autònomes, bé perquè la seva situació econòmica fa que no puguin arrendar un pis o bé perquè han esgotat el temps d’estada en els centres d’acollida que depenen de l’administració. Enfront d’unes dades esfereïdores –les estadístiques recullen la mort de vuit dones per violència masclista durant el 2017 i res fa pensar que el recompte a finals del 2018 sigui inferior– aquestes supervivents són un testimoni de coratge i resiliència. La majoria d’elles s’han vist obligades a marxar lluny d’on vivien, fins i tot han hagut de falsejar la seva identitat per evitar que els seus maltractadors les persegueixin. Per damunt de tot són lluitadores i eviten qualificar-se com a simples víctimes, al contrari, volen ser protagonistes amb ple dret a les seves vides. I will survive, com diu la cançó de Gloria Gaynor. Això és el que queda clar quan sents les paraules testimonials d’algunes d’elles, que opten per parlar amb la cara encoberta.

És un tema gravíssim que implica tothom i que s’ha d’afrontar des de l’educació de les famílies, mares, pares, infants i adolescents, i tot l’entorn social. Cal també un reconeixement públic cap a la tasca dels voluntaris, col·laboradors i treballadors de moltes fundacions com SER.GI que actuen globalment, amb tasques d’educació, xerrades, intermediació en habitatge o projectes com el de “Dones supervivents”. Aquesta situació tan dramàtica i inacceptable demana mesures urgents a tota la societat i reclama que en siguem part activa.