Instruments

Quants instruments ha inventat la humanitat? Bernard Sève, que ha escrit un estudi filosòfic sobre l’instrument musical, editat a Acantilado, recull que són uns dotze mil, i, d’aquests, deu mil són extraeuropeus. I parlem d’instruments tradicionals, si hi afegim els electroacústics i digitals això es dispara i molt. Els lutier de Casa Parramon, que tenen el seu establiment al carrer del Carme de Barcelona des del 1897 en el que és un veritable temple de la construcció i reparació, segur que també n’han vist passar milers, i podrien complementar la tesi d’aquest professor d’estètica francès, que sosté que podem parlar de “la condició organològica” de la música, perquè els instruments, que segueixen sent necessaris un cop ja s’ha compost una peça, a diferència del que passa amb altres disciplines artístiques. És per això que els instruments mereixen un lloc especial d’entre la resta d’eines humanes.

I gent com ara Ramon Pinto, lutier que va dirigir Casa Parramon fins al 2008, i que ha mort aquest mes d’octubre, ho podria confirmar. Mans que treballen les eines, els instruments, perquè altres mans les facin funcionar. Tota una vida entre cordes i fustes, arcs i ponts. En música, diu Sève, l’instrument és un instrument d’existència: fa existir l’obra durant el seu temps de durada.

Escric mentre escolto el nou disc d’Els Pets, Som. És la reproducció d’aquest nou disc que s’ha fet esperar cinc anys. Els temps de la música, que és arreu com la poesia, són diversos. La síntesi d’una cançó, una història que podrem veure damunt d’un escenari, en concert, amb aquells instruments que les han fet, i amb el gest que sovint els músics busquen arrencar de la seva eina.

Diuen que Kashoggi, el periodista saudita que van escorxar a l’ambaixada del seu país a Istanbul, a Turquia, va agonitzar durant set minuts. Els seus assassins van posar música a la seva acció brutal. La música que tapava els seus crits i esgarrifances. Quines altres eines de tortura i de mort van fer servir els botxins al servei del príncep hereu? També inventades per la humanitat, aquesta que és capaç de generar el més sublim i artístic, i el més esgarrifós i abominable. També som així.