1,5°C

A l’acord de París del 2015, els països signants varen declarar que volien limitar l’escalfament del planeta a 2°C (i, si podien, a 1,5°C), i van demanar a l’ONU que els digués què calia fer per tal de no depassar aquests límits. El resultat és un informe especial que es va publicar aquest 8 d’octubre passat i la major part del qual es centra en: a) comparar les conseqüències entre els escalfaments fins a 1,5 i 2°C i b) explicar què cal fer per no depassar ni l’un ni l’altre. Com a exemple, si arribem als 1,5°C només es moriran el 80% dels coralls del món, mentre que si arribem als 2°C es moriran tots.

És, però, el punt b) la raó de ser d’aquest informe. Tots els altres informes de l’ONU sobre escalfament global són bàsicament descriptius d’on som i del ventall de possibles futurs que tenim al davant: “Aquests són els fets, i aquests els diferents futurs segons com evolucioni la societat”, i no són gens prescriptius. Aquest, per contra, diu explícitament què cal fer, si de debò no volem depassar aquests límits. Sobre a on som, l’informe diu que ara ja hem assolit un escalfament d’1°C. També que, si ens limitem a fer allò que els signants de l’acord de París s’han compromès a fer de manera voluntària, no tan sols no evitarem un escalfament de 2°C, sinó que escalfarem el planeta 3°C el 2100.

Sobre el que cal fer, explica que els canvis que calen són tècnicament possibles, però sense precedents, i analitza diverses possibles evolucions. A totes ens caldria una reducció en les emissions netes de CO2 del 2,5% anual en els propers 40 anys (com a referència, reduccions anuals més grans del 3% de les emissions només s’han conegut associades a situacions de descomposició social, com per exemple en la Rússia postsoviètica, reduccions anuals del 5%).

Totes les evolucions previstes utilitzen un còctel diferent de reducció de les emissions, reforestació, biocombustibles i captura i emmagatzemament de carboni (essencialment, capturar el CO2 i emmagatzemar-lo “per sempre”; aquesta tecnologia no s’ha desplegat avui en dia pels costos que té). Si volem una alternativa que no recorri als biocombustibles i a la captura de carboni, llavors ens cal ser molt matiners i sacrificats en la nostra reducció d’emissions. I així, entre altres, l’informe parla de fer dietes més vegetarianes i de la necessitat de reconvertir fins a 5 milions de km² (unes 10 Espanyes) de terres actualment cultivades per a alimentació al cultiu de biocombustibles i la reforestació. Posats a buscar aspectes positius, l’informe posa sobre la taula, aquest cop a través de l’ONU, què ens cal fer si realment volem passar de les paraules a l’acció. Tant si ja hem fet tard com si no, com més aviat ens hi posem, millor.