Efecte papallona

Dissabte vaig saludar fugaçment pel carrer en José Manuel Giménez. O en Josep Manel Ximenes. O Eiximenis. Va ser l’impulsor del referèndum d’Arenys de Munt el 2009, origen del del 9 de novembre, del del primer d’octubre i del que, pactat i efectiu, inevitablement un dia o altre s’haurà de muntar per al bé de Catalunya, Espanya i Europa. Volen més històries que semblen inversemblants? Tots seguit els n’ofereixo una altra, que poden afegir a les dues que els explicava dies enrere. Una setmana després del referèndum d’Arenys de Munt, en José Manuel Giménez em va cridar al seu poble, on era regidor per la CUP. Per mi sempre serà José Manuel Giménez. Havia estat alumne meu, trenta anys abans. Li havia fet classes de català i història. Les va suspendre sempre. Em va dir, en el bar on m’havia citat: “per culpa teva no vaig poder fer estudis superiors.” Em vaig incomodar una mica: per a retreure-m’ho m’havia fet pujar a Arenys de Munt? Va afegir, enigmàtic: “gràcies a tu hem celebrat aquest referèndum.” Vaig quedar parat. Em va explicar: “Quan anava a l’escola on feies classe jo era un fill d’immigrants refractari a tot el que fos català. Ni m’interessava la història d’aquest país ni la seva llengua. Parlava o escrivia en castellà sistemàticament, desafiant. Els suspensos eren inevitables. Pel que fa a la història... explicaves història general, com manava el programa, però sovint la conduïes cap a la de Catalunya. M’hi revoltava. Deixava els exàmens en blanc. També haig de reconèixer que no era brillant en gaire res.” Em va preguntar: “Coneixes l’efecte papallona?” Li vaig dir que n’havia sentit parlar. “Durant tots aquests anys he rumiat aquelles classes remotes. M’han fet finalment transformar. Parlo i escric en català sempre. És la meva llengua. La història de Catalunya és la meva història. M’he fet independentista i el referèndum n’és la mostra. Jo i molts com jo al poble ens hem cansat d’esperar que els tribunals dictin sentència sobre l’Estatut, que s’endevina negativa.” (La sentència, negativa, es va fer pública l’any següent). Va afegir, amb un punt d’exaltació: “Hem situat el referèndum el 13 de setembre. Alguns s’han pensat que per proximitat a la Diada i perquè era diumenge. El 13 feia anys la meva filla. Li vaig voler regalar el futur d’un país en llibertat.”

Perdonin la referència personal. Em sento des d’aquell dia papallona “adoctrinadora” i portador d’una gran responsabilitat, si un referèndum és, com s’albira, la solució. Passin el mèrit a en José Manuel Giménez. O Ximenes. O Eiximenis. Les conversions sovint impliquen un canvi de nom. Un ídol caigut: va ser expulsat de la CUP per coses de poble, per apropiació de mèrits i per uns “comentaris xenòfobs i masclistes”. Aquí, no em busquin.