Germà petit, poder gran

Qui ho diria. Falten poc més de set mesos per a les eleccions municipals i sembla que ningú ho sàpiga. Aquella frase repetida fins a la sacietat que el país viu moments excepcionals, també és aplicable a les municipals. Un dels poders fàctics a Catalunya com són els ajuntaments sempre han estat el germà petit de les administracions. Els que han de pidolar sempre però que, en canvi, en l’àmbit polític són clau. Ho han demostrat en aquests quatre anys de mandat, empenyent les germanes grans molt sovint i fent costat a la política de país. Una administració que és la que atorga el poder de decisió al territori a les formacions. I en qualsevol altra contesa local prèvia, a hores d’ara, faria mesos que els candidats a les principals ciutats estarien proclamats. Faria mesos que estaríem sotmesos a aquella molesta precampanya en què els caps de llista novells farien el possible per començar a treure el cap i que els seus ciutadans sabessin qui són. Els embats i presentacions, al mes d’octubre, haurien de ser una constant. Res d’això està passant. Moment excepcional. L’únic símptoma que s’acosten eleccions és que, a la majoria de municipis, els governs de torn estan posant en marxa a correcuita les grans obres. Aquelles que els permetrà arribar a les urnes amb un carnet de presentació davant els veïns exhibint feina feta.

Probablement a hores d’ara la precampanya es fa a través de les xarxes. I als pobles petits, aquells que aspiren a presidir la cadira d’alcalde, comencen a anar a tots els funerals. Però en general no es respira aire de municipals. El moment excepcional té tots els partits ocupats en altres coses. A hores d’ara, encara no se sap ni si el PDeCAT es presentarà amb aquesta marca o amb una altra. Què se n’ha fet, d’ICV? Ciutadans farà el salt amb llistes reals? O farà com el PP, que acostuma a presentar candidatures formades per gent que no és ni tan sols del poble? Sovint s’acaba tenint la sensació que aquestes coses, al final, només ens interessen als polítics i als periodistes.