L’holocaust americà

I tant que el Regne de Castella va dur el castellà a Amèrica, però a quin preu! El més gran holocaust de la història de la humanitat. És propi d’enzes presumir d’allò pel qual hauries de demanar perdó. Cristòfor Colom era cap de les naus de l’expedició geogràfica que buscava noves rutes per al comerç d’espècies i productes de valor per arribar a les Índies, i van topar de manera fortuïta amb terres desconegudes. Un continent.

“«Encontronazo»”, diuen els americans del descobriment d’Amèrica de l’any 1492. S’ha escrit que els espanyols i portuguesos van aconseguir sense cambres de gas ni bombes fer desaparèixer entre 60 i 150 milions d’indígenes de l’Amèrica Llatina. Segons corrents indigenistes, ni més ni menys que de la Universitat de Berkeley (Califòrnia), les xifres i noves ponderacions numèriques, de les moltes que es fan, parlen d’una mortaldat d’entre 90 i 112 milions d’indígenes. Un exemple terrible, segons els investigadors de dita universitat Cook i Borah: en 30 anys van morir 20 milions d’indígenes mesoamericans i un segle després sol quedava el 3% de la població original.

La ferma resposta americana de condemna és la torna a la celebració espanyola del 12 d’octubre de 1992 amb motiu dels 500 anys del descubrimiento. Es va despertar una corrent d’orgull cada cop més hegemònic que afirma: “América debe callar, pero no calla, no callamos, renunciamos al silencio y reclamamos la verdad.” A partir d’aquells anys es parla sempre de genocidi.

La denúncia engloba des del mètode de guerra dels conquistadors, segons Antonio Espino López, catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, massacres, assassinats, amputacions de mans i peus, ferides curades amb oli bullint, violacions i crims semblants que semblen trets d’una ment pertorbada, fins a la imposició fanàtica de la fe. Esdevinguda arma i argúcia per domar els indis americans. L’excusa era la fe; la raó veritable, l’afany i la cobdícia.

Tot s’ha de situar en el seu context, van ser involuntàries les malalties infeccioses inexistents a Amèrica portades pels colonitzadors europeus, principalment la verola, que van ser el principal factor del col·lapse que va afectar la població indígena americana, que no posseïa defenses contra les mateixes. Igualment es pot dir de les malalties venèries, sobretot la sífilis. Va ser un procés d’unificació micròbica del món originat a Europa, Àsia i Àfrica. També és fonamental no oblidar l’explotació dels indígenes pels nous senyors.

Ningú nega la crueltat emprada per a l’obtenció de riquesa i béns. Va ser planificada, despietada i brutal, encara que mai van aconseguir plenament els seus objectius, per això hi va entrar un factor nou. Els esclaus duts d’Àfrica. Tots els països europeus de l’època que podien van entrar-hi en una competència ferotge. Hom calcula que a partir del segle XVII es van fer esclaus uns 60 milions d’africans capturats com si fossin peces de caça al sud del Sàhara, només uns 12 milions van arribar vius a Amèrica i van ser reduïts a l’esclavitud.

Eduardo Galeano, l’escriptor uruguaià que tant va estimar el Maresme on va viure exiliat, en el llibre Las venas abiertas de América usava la paraula otrocidio com a equivalent de genocidi. “La més gran massacre de la història de la humanitat va ocórrer a Llatinoamèrica”, escriu John Maximino Muñoz Telles, especialista en cultura indígena, tot lamentant l’oblit de l’holocaust. Pablo Casado no és una persona culta, cosmopolita i sensible. Humanament mai es pot fer ostentació de tals fets, considerats de manera general i universal com a plens de barbaritats, genocidi o tragèdia.

Un universitari honest, pensi com pensi, rebutja que Pablo Casado guanyi un màster amb tracte de favor. Fet reconegut judicialment, malgrat que el dictamen de rudes destructors dels valors universitaris digui que no és cap delicte. Qui fa tals afirmacions d’ignorància i burla del dolor llatinoamericà és un polític que ignora la veritat, que cada cop decanta el PP vers l’extrema dreta i fa incomprensible el seu lideratge en un partit que emmalalteix de manera contínua per manca de sensibilitat cultural i democràtica.