la CRÒNICA
La Planeta bull
L’Ametlla de Merola és una antiga colònia industrial situada al Berguedà. Per retenir els habitants, els amos de la colònia, quan la fàbrica era activa, els van construir una església i un teatre. De tot això fa més de cent anys; avui hi viuen només unes cent vint persones i la fàbrica ja va plegar. Però malgrat l’escassetat de població, encara s’hi representa cada any Els Pastorets, amb un entusiasme i qualitat sorprenents pels mitjans de què disposen. Tant és així que la Generalitat els va concedir la Creu de Sant Jordi. I l’any passat van tenir un altre premi: els va tocar la grossa de Nadal, en participacions molt escampades entre amics i coneguts. Gràcies a aquesta inesperada ajuda, La Planeta –que havia adquirit participacions– va poder fer obres aquest estiu: va construir uns sanitaris per a discapacitats físics i va arranjar els vestidors dels artistes, de manera que disposessin també de sanitaris i dutxes adequats. Obra imprescindible per acollir com és degut els artistes que constantment utilitzen aquelles instal·lacions. El públic no deu haver notat res dels canvis, però el concepte que les companyies puguin tenir de la sala segur que ha millorat. Aquell edifici té una antiguitat de gairebé cent anys, i en diferents etapes s’ha anat posant al corrent.
La Planeta és una iniciativa privada, portada per un grup de persones –sota la direcció de Pere Puig–, en què l’activitat no para mai, i tal vegada no és prou coneguda. Perquè a part de les vetllades dirigides al públic en general, s’hi fan sessions especials: teatre en anglès per a escoles, cursos de teatre per a persones amb dificultats d’expressió, representacions escolars perquè els alumnes coneguin de primera mà els autors més destacats, etc. En aquests moments de Fires, La Planeta bull. Fa uns dies s’hi va atorgar el premi Quim Masó de producció teatral, en què competien les millors companyies de Catalunya, i demà –diada de Sant Narcís– per dotzena vegada s’atorgarà el premi de novel·la curta Just M. Casero, tot plegat amanit amb actuacions artístiques, i la presència dels actors punters de l’escena actual. Els dilluns hi té lloc el concurs de dramatúrgia, quan s’ha de col·locar sempre el cartell de “complet”. Paral·lelament es presenta la Proposta de Teatre Independent, que s’organitza des de fa vint-i-vuit anys consecutius, precedit i seguit de recitals de la vint-i-sisena Proposta de Poesia. Abans i després d’aquests actes a La Planeta tenen lloc representacions de Temporada Alta, amb la presència de les millors companyies. Tirar endavant tot plegat no és gens fàcil ni econòmic. Només la il·lusió d’unes persones que estimen el teatre ho fa possible. Són trenta anys de contacte amb el públic, formant actors i tècnics.