Forcadell i la llibertat d’expressió

Algú podia haver arribat a imaginar que a l’Europa del segle XXI la presidenta d’un parlament democràtic estaria a la presó per haver permès el debat? Per haver defensat –tal com és la seva feina– els drets dels diputats de debatre i votar una llei presentada per dos grups parlamentaris? Doncs sí, això passa en una democràcia tan imperfecta com l’espanyola, en què els polítics –i massa vegades els periodistes– s’anticipen a les decisions judicials i els jutges juguen a fer de polítics i, a vegades, fins i tot d’escriptors. Perquè no em negaran que algunes de les interlocutòries de Llarena no estan ben a prop del gènere de la ciència-ficció quan, per exemple, qualifica de violenta la resposta cívica i pacífica de la ciutadania el 20 de setembre. O l’1 d’octubre.

La presidenta Carme Forcadell fa set mesos que és a la presó, i això hauria de fer caure la cara de vergonya a molta gent. Primer als que callen davant aquesta injustícia flagrant. I després a tots aquells petits dictadors que van aplaudir el seu empresonament. Per exemple als diputats de Ciutadans que tant la van insultar –també utilitzant els tòpics masclistes més macarres– durant aquelles llargues jornades dels dies 6 i 7 de setembre del 2017.

Carme Forcadell és a la presó per haver permès el debat. I és a la presó amb l’aplaudiment o el silenci còmplice dels 57 diputats del bloc del 155. Pel contrari, en un altre parlament d’una altra nació sense estat d’Europa ha passat recentment una cosa ben diferent. M’estic referint al Parlament de Flandes i al seu president, Jan Peumans. En vista dels atacs procedents de l’Estat espanyol i molt especialment del ministre Borrell, a causa del suport explícit del president Peumans a la presidenta Forcadell, el ple va decidir donar-li el seu suport unànime. No pas perquè tots els diputats pensessin igual que Peumans, sinó pel principi de la llibertat d’expressió. La punyetera llibertat d’expressió, que podria dir Carrizosa.