El «model Berlusconi»

A Catalunya i a la majoria dels països més endreçats, el premier italià, Silvio Berlusconi, té bastant mala premsa, també entre la població. A mi aquest estrafolari personatge tampoc no em cau gens bé. A Itàlia, però, passa exactament al contrari. Aquestes discrepàncies no es deuen només a valoracions en clau local de caire nacionalista i/o al fet que el mateix Berlusconi controli una bona part dels mitjans de comunicació italians, ja sigui perquè ell mateix n'és el propietari o pel control governamental que exerceix sobre els mitjans de capital públic. Tot plegat és força més senzill, i és que molts italians hi veuen el model a seguir.

L'altre dia escoltava una entrevista radiofònica amb el conegut escriptor italià Stefano Beni, i va explicar el fenomen Berlusconi amb aquestes entenedores paraules: «A Itàlia no hi ha només un Berlusconi, n'hi ha milions; Berlusconi és com un virus que s'encomana.» És ben bé així. Molts italians volen assemblar-se a Berlusconi, ja que per a ells és l'exemple perfecte d'un model d'èxit personal i professional. La millor prova que a Itàlia l'estimen és que, tot i sent com és, els italians el continuen votant, i les enquestes el segueixen valorant de forma molt favorable, tot i que en aquesta segona etapa de govern berlusconià també hi té molt a veure el mal record que va deixar l'últim govern, de Prodi. Potser cal preguntar-se el perquè del seu èxit, ja que considero que és un error limitar-se a aquella explicació tan falsa que diu que els italians, votant Berlusconi, demostren que són uns ignorants. D'italians, en conec uns quants, i puc assegurar que d'ignorants, no en tenen res. Un exemple: Itàlia és l'únic país del món capaç de vendre fum. A Itàlia, el fum en forma de disseny i moda té un merescut i consolidat prestigi arreu del món. Treure un producte a la venda al mercat internacional amb l'etiqueta del made in Italy ja és més de mitja campanya de màrqueting feta, i al darrere d'un fenomen així no hi pot haver cap ignorant. A banda d'alguna escapada a Roma, una ciutat que tot i trobar-se al centre del país jo no dubtaria a incloure en la Itàlia del sud, he viatjat moltes vegades a la Itàlia més ordenada, la que hi ha de la Toscana i de l'Emília-Romanya cap al nord. I quan sóc allà sempre sento a dir el mateix: que entre l'esquerra de Prodi i la dreta de Berlusconi prefereixen sense dubtar-ho aquesta última opció. Prodi va deixar un mal record i Berlusconi ho aprofita.