Adaptació constant dels pescadors

Fa anys que les confraries gironines han entès que cal adaptar-se a un nou medi marí. Com que hi ha menys peix a la Mediterrània han retallat el volum de captures –l’esforç pesquer–, tot i que la feina no ha estat excessivament traumàtica per la reducció de flota per jubilacions i el no reemplaçament d’embarcacions velles, una mena de selecció natural. En paral·lel, les vedes cada cop tenen més suport, perquè en els casos de la gamba, el peix blau o el sonso ajuden a ser més productius: pescar més –o el mateix– havent de sortir menys dies. I hi ha mesures de sostenibilitat –malles més grosses i portes d’arrossegament menys lesives per al fons. També incògnites sense resoldre, però: l’escalfament del mar castiga espècies autòctones i n’afavoreix d’invasores. I elements externs que fa dècades que preocupen, com ara el preu dels combustibles. Però això darrer ja forma part d’un altre debat.