L’Any del Xuixo

El meritori i recent Rei del Xuxo –que no vol dir el mateix que tenir xuixo de rei–, Salvador García-Arbós, està de promoció de la feliç troballa gironina de fa un segle. En Vador, que en sap un niu, acreixerà el consum del bescuit i, en conseqüència, de la confecció de la llamineria, això sí, calòrica i colesteròlica. Enllà del factor bombes de destrucció sanitària i a les envistes d’aquesta edat d’or del xuixo, convindria que s’institucionalitzés la denominació d’origen Xuixo de Girona. Raons? Vetllar per la qualitat del confit: la categoria simple de Producte de la Terra que ostenta no pot garantir-la. Abans del benastruc centenari de la llepolia –que ha permès al xuixo de xupar molta càmera–, els consumidors habituals o accidentals ja hem patit dèficits vergonyants que ombregen el dolç gironí replicat per la pastisseria nacional. A vegades la pasta forma un tub gruixut, dens i carregós. D’altres la fregidora ha deixat el cilindre regalimant oli o, el que és pitjor, amb regust de fritanga de bareto, perquè està tipa de fregir o perquè ha cuit d’altres productes indignes del xuixo. Una de les maneres més inadmissibles de potinejar els no-xuixos és injectar-hi la crema posteriorment al fregit fins a deixar-lo ignominiosament embafat, embotit com un ídem. Crema, he dit? No pas: è engrut! Altrament, aprofitant el reviscolament de la llepolia caldria vetllar perquè tot o part del món mundial no usin impròpiament el nom de la llaminadura gironina inspirada, ai las, en el choux à la crème, que, a més de francès, això de chou...; res no és perfecte. També cal assegurar que els límits territorials del Xuixo Genuí se circumscriguin a Girona. Girona? La vila dels quatre rius o la província que els acomplexats anomenen demarcació i els correctes prefectura? Perquè ja els ho dic: a Besalú no ho sé, però a Figueres, s’han fet xuixos genuïns tant o més bons que els originaris de la Cort Reial. Per això, qui millor que l’amic Vador per presidir un Consell Regulador de la Denominació d’Origen Xuixo de Girona? De més que, enllà de portar el registre dels fabricants de xuixos i de verificar la qualitat de la delícia fàl·lica, podria promoure la futura creació de l’Institut Català del Xuixo, el comitè d’honor del qual comptaria amb personalitats com en Cuní, en Fonalleras, el petit de Can Roca, l’alcaldessa de la Immortal, el llibreter Terribas i alguna estrella de la faràndula que no dubtaria a apuntar-s’hi després que en Salvador... li fes tastar xuixo.