La veritat no importa

“Manipulació informativa sobre la realitat dels fets d’aquells dies.” Ja ho sabíem. Però aquests dies ho hem tornat a constatar. La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol no té vergonya. En l’escrit d’acusació contra els presos polítics no només menteix i s’inventa uns fets que no van passar. A més, ens tracta a tots d’idiotes i renya els mitjans de comunicació. Especialment els estrangers. Tot plegat per estructurar el relat que l’1-O la violència que hi va haver va ser causada pels ciutadans. No pas per la Guàrdia Civil ni per la Policía Nacional. Déu ens en lliuri. El problema, amb el relat de la fiscalia, és que no l’hi compra ningú fora de les fronteres d’aquest estat en què viuen ells. Antològic va ser quan l’1-O, el llavors ministre d’Afers Estrangers, l’impresentable Alfonso Dastis, deia que la policia espanyola no pega. I li posaven imatges d’aquells agents que havien tingut durant setmanes tancats en un vaixell perquè es cabregessin prou per tustar gent que cometia l’aberrant introducció d’un paper en una urna. Però és clar, en el seu cap –i només allà– la CNN i tants altres mentien.

Vist això, t’indignes. Perquè el que és més indignant és, justament, que qui se suposa que ha de ser just i garant de la veritat menteixi, manipuli i inventi. Que li sigui igual la realitat del que va passar aquell dia. Que aquests garants no actuïn pel que van ser designats, sinó pels interessos d’uns partits polítics que són qui els han col·locat. La justícia espanyola fa temps que està en qüestió. La marxa enrere del Suprem amb els impostos de les hipoteques demostra que si la banca vol, pot fer canviar el que és just. Et roben, ho sentencien i, tot i així, guanyen. Però del sistema judicial, el ciutadà n’espera més. Perquè ens han ensenyat, en aquesta España monárquica, constitucional y democrática, que si mai ens sentim agreujats o ens passa alguna cosa, hi haurà qui vetllarà perquè hi hagi això: justícia. Mai ens han ensenyat que la justícia la determinen els partits polítics o el sector bancari. Però aquesta és la realitat. I fa fàstic.