Les botigues tanquen

Entrem a la Ferreteria Puig, a la carretera de Barcelona, per fer-hi unes compres. Ens sorprenen rètols amb grans números que acompanyen el gènere exposat, anunciant descomptes, molt per damunt del que sol ser habitual, fins i tot en temps de rebaixes. A poc algú ens informa que es troben en un procés de liquidació. Gran part del gènere ja s’ha venut. I no és una botiga qualsevol. És un gran establiment, amb una antiguitat de desenes d’anys –sumant-hi el temps que varen estar a la Rambla de la Llibertat– i unes instal·lacions i equipaments adequats, amplis, seccionats, profusament il·luminats, i els estocs de gènere a la vista de tothom, a més d’una dependència que sempre ha estat servicial i amable. És ben segur que hi ha raons poderoses d’aquesta moguda, però ens dol perdre un referent inestimable en gran quantitat d’objectes i aparells necessaris per als instal·ladors i per als particulars, en un establiment de prestigi.

No és l’únic cas. A prop d’allà tanca també la botiga de Berdala, un altre establiment acreditat, líder de vendes quan era al carrer Santa Clara. Igualment quedarà la ciutat sense on comprar discs de música, o reproduccions de so, perquè gairebé tothom se n’ha anat. Ja no hi sumem moltes altres botigues, algunes que s’inauguren i tanquen com aquell que diu en un tancar i obrir d’ulls. La llista seria inacabable!

Afegim-hi les “botigues fantasma”. L’Ajuntament de Girona va adquirint tot el que es mou al seu entorn. No donen l’abast per encabir funcionaris, que es multipliquen d’un any a l’altre. L’antic Hotel del Centre avui és Ajuntament de Girona, el cafè d’en Vila avui és Ajuntament de Girona, la Perfumeria Torrelles, també; l’antiga Agència Gómez, igualment; la Perfumeria Jordà ja ha tancat i segurament s’omplirà de treballadors municipals; i han de vigilar els de La Moda i els de Can Moriscot, perquè potser ja els tenen l’ull posat.

Mentrestant, les grans àrees forasteres no paren de créixer. Sembla que tot s’hagi d’adquirir allà, bo i considerant que la despersonalització és forta i la càrrega dels articles adquirits, feixuga per al client. Darrerament, però, s’hi afegeixen les vendes on line, que van guanyant terreny, per la facilitat que suposa comprar des d’un ordinador.

Seria oportú obrir un debat entre comerciants, la Cambra de Comerç i l’Ajuntament que analitzi aquest fenomen actual i instrumenti mesures per tal de protegir el comerç tradicional. D’altres ciutats ho han fet. Girona no pot quedar desmantellada de botigues, a mercè només dels establiments xinesos i àrees forasteres. Però estem demanant un impossible, en vista dels càrrecs existents en aquestes institucions, que llueixen molt més que no pas es preocupen pels problemes reals de la ciutat.