El crim de Susqueda

De l’assassinat de la Paula i en Marc a la conca del pantà de Susqueda en fa un any llarg, la benvolguda periodista Tura Soler –que ens n’informa puntualment– amb els perifèrics podrà fer-ne una novel·lassa. Ni la memòria ni l’espai permeten ser exhaustius amb els contorns, però sí que se’n pot fer un tast. Tot i haver assassinat la muller (surt baratet matar la dona?), el presumpte i ara detingut Magentí hi campava; ara té per parella la Nancy, una colombiana que expedia SOS per SMS però que ho nega excusant-se amb un troià, el virus que els enviava per ella. Un jutjat denega que s’analitzi el mòbil (n’hi havia 27 en el lloc del crim) i després un altre jutge creu que el telefonino ja és a... Colòmbia. Magentí té un fill ficat en drogues, un advocat defensor exdiputat de la CUP i un jutge que, tip o sobrepassat pel cas, vol fotre el camp ben lluny.

Uns senderistes de Montgat van sentir trets, diu que de pistola, perquè sonaven particularment secs; orellafins que són malgrat l’eco que fa confondre molts sorolls. Parlant de fressa, inopinadament al pantà se sent música màquina a tota bufa que ve d’una pedrera desafectada –ara usada també per a pràctiques de tir policial–; es tracta de les festes rave que s’hi convoquen. La policia dona les 11,20 com a hora del crim, però hi ha persones que havien vist més tard la parella viva, el cotxe i els caiacs en un altre lloc a la mateixa hora. Al paratge del Llomar, un resident francès i valuós testimoni desapareix, però la policia no el busca. El pare del noi mort diu que amb les coses recuperades falten els drons que el fill feia volar, la manxa del caiac, roba...; tots plegats, ara se n’adonen? Un exlegionari que roba a joves acampats volta per allà amb un amic; Camacho, que és jutge de pau i treballa clorant l’aigua que surt per l’aixeta, i, a prop de la font del Borni, un robinson que es diu Soler fa anys que viu en una barraca. Simona Benková, que regenta un bar i que ha vist els joves i els propietaris d’una casa rural propera no han estat sol·licitats per declarar. Un no dir de xinesos i romanesos pesquen a la gran bassa alegalment amb arts il·legals. Més figurants: dos belgues i una coreana, que viuen en una caravana precària i els estadants d’una comunitat terapèutica per a addictes a les drogues, l’alcohol, el sexe...; alguns, sospitosos, arrosseguen penes de presó.

La parelleta ho era d’estranquis dels pares, que desconeixien la relació dels joves. El caiac ara té sang, ara no en té. Les pedres de llast dels cossos resulta que ara són/no són del suposat escenari del crim. Pels camins que envolten el pantà corre gent que va a peu i d’altres, en vehicles; s’entrecreuen però, ai!, no es veuen per qüestió de segons. De moment són 78 els cotxes detectats a l’escenari del crim; un, el Land Rover del presumpte. Algunes càmeres de vigilància que hi ha a la presa creen tensió narrativa pel pas de vehicles que detecten, dels quals solen oferir imatges borroses; en canvi, són clares les dels joves que botellegen a la paret de la presa.