Invisibles a Europa

És decebedor viatjar per Europa i haver d'explicar un cop i un altre que la llengua que parles no és l'espanyol, sinó una que es diu català i que és parlada des de fa molts anys per uns quants milions de persones, que som una antiga nació... etcètera, etcètera... Parlant en català per Europa m'han pres sovint per italià i en altres ocasions per portuguès i fins i tot per romanès. Gairebé mai per català. Els catalans, malgrat el Barça, la política pujolista d'ajuntar-se amb les regions capdavanteres, la presència a la Fira del Llibre de Frankfurt o les «ambaixades» actuals, continuem essent invisibles a Europa. Malgrat tenir una llengua, una cultura i un potencial econòmic superior a moltes d'altres nacions i estats del vell continent. Una nova prova la vam tenir l'altre dia amb tot això dels bombers confosos per membres d'ETA. Els va delatar un policia retirat perquè va sospitar d'uns espanyols que no parlaven espanyol! És clar, no sabia que hi ha una quarta part dels espanyols que no parlen espanyol. Doncs, potser que ens espavilem d'una vegada i posem fi a la ignorància. Que encara es pensaran que som d'ETA!