LA GALERIA
De Manresa a Nou Barris (2)
Doncs, sí, el món s’ha fet petit. Vet aquí que la meva galeria gironina de fa quinze dies va arribar a Barcelona i uns quants veïns de Nou Barris m’han enviat queixes molt ben argumentades per la generalització que hi feia a partir de l’experiència en un bar determinat. I què s’ha de fer en aquests casos? Doncs admetre l’error de percepció, és clar. Posem que al bar hi hagués una cinquantena d’eixelebrats. Doncs au, contrapesem-ho amb uns quants casos a l’altre platet de la balança. Som-hi? El farmacèutic Carré, per exemple, un anglo-brasiler de Verdum que gasta un català singularíssim i que s’ha integrat a la vida associativa del barri perquè hi ha trobat el terreny adobat. De fet, ha estat ell qui m’ha fet de guia per mostrar-me la diversitat del cos social. I en Pere i la Núria, que entre molts d’altres resistents, van rebre d’allò més a l’Institut Víctor Català per defensar les urnes de l’1-O. Un esment també per als infatigables membres de l’ANC-9B, que “baixen” cada divendres a la plaça Catalunya, faci fred o faci calor, per caminar en solidaritat amb els presos polítics. No hi ha també la colla que hi han constituït una delegació d’Òmnium? I què en direm del nombrós comerç retolat en català? Doncs sí: a tot arreu es fan bolets quan plou... Nou Barris és un món massa complex per fer reduccionismes. Els energúmens refractaris a la cultura i llengua pròpies del país hi són, i tant que sí. Com hi ha també gent inadaptada per desídia o desinformació. I no parlem dels desmemoriats de la formidable empenta urbanística que hi va fer l’alcalde Maragall. Que aquests ximples ara votin C’s, fa plorar i riure alhora... Però també hi ha els vells lluitadors per la democràcia. I la placidesa dels jubilats que es desviuen perquè trobis el carrer que busques. I els estudiants que ja no s’empassen les mentides de segons quins polítics. I sobretot, hi ha incipients xarxes de catalanitat. Que creixin o que quedin esfilagarsades també depèn dels qui vivim a les comarques interiors. Potser valdria la pena perdre de tant en tant un cap de setmana per anar-hi a fer un repunt i ajudar-les a pescar fent ròssec pels carrers. A aquests Nou Barris, tan arbrats i ben pavimentats, hi ha bars que fan mitja basarda, però hi trobem també biblioteques, centres d’esplai i instal·lacions esportives. Omplir-les de català, també és cosa de la gent de Manresa, de Girona, de Vic i de Sant Esteve de les Roures...