Receptar museus

L’art carrega l’etiqueta d’inútil. Ho explicava molt bé Jaume Vidal, el cap de cultura d’aquest diari, en un article recent: “Quan un quadre té un sentit pràctic, com ara combinar amb el color del sofà, deixa de tenir sentit artístic.” El que salva l’art, doncs, és la seva capacitat de desafiar els patrons d’un món en què tot es valora per la seva funcionalitat. Però, desenganyem-nos, l’art sí que té una poderosa utilitat social que no s’ha explorat convenientment. Està científicament provat que és un aliat de la salut de les persones, per exemple. Al Canadà, una associació de metges ha decidit receptar visites als museus als seus pacients. Aquest col·lectiu mèdic ha arribat a un acord amb el Museu de Belles Arts de Montreal per tal de poder subministrar passis gratuïts a ciutadans que estan sent tractats de càncer, que tenen una malaltia crònica com la diabetis, que no aconsegueixen sortir del pou d’una depressió o que es troben en una mala època d’estrès i ansietat. Els doctors els en facilitaran fins a quatre, d’entrades, perquè hi vagin acompanyats de familiars o amics. Veure una obra d’art és un medicament regenerador que, segons diverses investigacions, aporta serenor per controlar el dolor i força anímica per suportar millor el dia a dia. Just aquesta tardor al MNAC s’està celebrant un curs pioner a l’Estat amb experts internacionals que aborda tot el que podria aportar l’art al sistema sanitari català. Si l’utilitzéssim així, seria imparable.